Contra l’abandonament escolar, prevenció i orientació escolar

Pilar Gorina

Publicat: avui, a les 09:00
Opinió| Columnes

Un dels aspectes més preocupants en el debat educatiu és el fenomen de l'abandonament escolar prematur. És un clàssic en totes les anàlisis sobre els resultats del sistema escolar català, no totes encertades ni prou ponderades. És veritat que hi ha molts nois i noies que no acaben els estudis obligatoris, com ho és que molts dels que obtenen el graduat en secundària no assoleixen després una titulació postobligatòria.

No és la meva intenció en aquest breu article tractar a fons el mal anomenat "fracàs escolar" que, en la meva opinió, és més aviat un fracàs del sistema que no aconsegueix tractar de forma diferent alumnes que són, també diferents. O, dit d’una altra manera, que no aconsegueix desenvolupar tot el potencial de nois i noies que, amb una atenció més singularitzada i molt abans; estic segura que tirarien endavant els seus estudis i obtindrien així una millor qualificació acadèmica i laboral.

El meu propòsit és fer un toc d’atenció sobre aquests nois i noies que se’n sortirien si els donéssim una petita empenta i un millor acompanyament. No podem mirar amb indiferència l’estadística escolar que ens diu que un de cada sis alumnes abandonen l’institut i perden, així, l’oportunitat de gaudir d’un bon perfil professional imprescindible per obrir-se pas com a persones adultes.

Per què en lloc de contemplar l’estadística i de fer discursos sobre "la pedagogia de l’esforç" no parem atenció a les situacions concretes que, detectades a temps, són solucionables. És clar que en l’abandonament possiblement hi ha causes relacionades amb l’esforç, però no hem de desconèixer que això està sovint relacionat amb la pèrdua de motivació, amb la baixa autoestima, i sobretot, en factors relacionats amb disfuncions d’aprenentatge que requereixen una atenció específica des de la primària.

Per això, el grup municipal socialista ha proposat que la nostra ciutat participi en una iniciativa social i pedagògica que ja està en marxa en altres ciutats del país, com ara Terrassa, Viladecans, Mataró, Balaguer o Martorell, per citar-ne algunes.

Es tracta del programa MENTORA, que proposa un servei d’acompanyament a nois i noies de 3r i 4t d’ESO i primer curs de Batxillerat o de Formació Professional que estan en risc de deixar els estudis. Per què ens hem de resignar a què jovent santcugatenc abandoni els instituts i passin a formar part d’aquest 18% de nois i noies que no estudien ni treballen que tenim al país? Per descomptat que aquest programa no és una vareta màgica i que el principal esforç cal fer-lo des de dins mateix dels centres educatius i en edats primerenques. Però la suma d’esforços, des de dins i des de fora de les institucions escolars, és la clau per encarrilar el problema.

Jo crec molt en la capacitat de les ciutats d’esdevenir "ciutats educadores". És a dir, que conformin un ecosistema que contribueix a l’èxit educatiu dels instituts, dels joves i del conjunt de la societat.

Doncs bé, el programa "MENTORA" és una iniciativa que pretén detectar els joves en risc, des dels instituts. I a través d’un grup local impulsor, organitzar un equip de voluntaris/es formats que, coordinats amb l’equip docent els ajudi a millorar els hàbits de treball, la motivació i l’organització del seu treball escolar.

És un programa, que complementa al programa Bitàcola que vam iniciar el passat mandat i que ens omple d’orgull.

Això vol dir pensar en un sistema que facilita les noves oportunitats, que són cabdals per garantir un projecte vital de futur per tants i tantes joves, així com una eina eficaç en la lluita contra l’abandonament escolar.

Aquest esforç de prevenció és el mateix que va fonamentar el programa MIND, iniciat a Sant Cugat també al passat mandat, que s’està aplicant a segon de primària de les nostres escoles i que tan bona acollida ha tingut i pel que esperem obtenir resultats millors en la secundària.

Dissortadament, la nostra proposta no ha trobat el suport del govern municipal i la moció ha estat desestimada. Per què el govern municipal no es deixa ajudar?

Estem perdent pistonada en educació a Sant Cugat?

Pilar Gorina, regidora del PSC de Sant Cugat del Vallès