Petits canvis en les mesures quotidianes és igual a menys petjada ecològica
Margarita Vila
Publicat: el 7/febrer
Opinió|
Columnes
Quantes vegades he arribat a repetir aquesta cançó a casa meva: 'Apaga la llum quan surtis del lavabo. No calen tantes llums enceses a la saleta d'estar. Quan et rentis les dents no cal deixar l'aixeta rajar. No cal omplir la banyera fins a dalt, amb una mica d'aigua ja pots jugar. Si fas un pipí petit, no cal prémer 'el botonet gran del vàter'. No cal agafar tant paper de vàter. El menjar no es llença, hi ha nens del tercer món que passen molta fam. A la brossa d'orgànica només s'hi tiren restes de menjar'. Seguiria, però potser seria un gra massa...
Des que vaig tenir el professor Manolo a l'institut IES Angeleta Ferrer i Sensat, que em va transmetre les seves inquietuds per canviar hàbits domèstics, no he deixat d'intentar persuadir a les persones que m'envolten perquè ho facin.
Potser algú diria:
Error!, cadascú ha de prendre consciència de les seves accions i el més important és que és responsabilitat nostra marcar un cercle, no importa el petit que sigui, on incloguem persones per a sensibilitzar-les amb el canvi de costums. A l'escola també es pot fer una bona feina, però si a casa no fem els deures entre tots, tot serà en va.
Cal a poc a poc que tota la societat es mentalitzi que petits ajustaments domèstics suposen grans contribucions a escala planetària. Però la unió fa la força i si això no ho tenim clar, la humanitat fracassarà.
MARGARITA VILA GÓMEZ és ambientòloga i militant del PSC