Viure la infància com a infants!


  • Comparteix:

pilar.gorina

Pilar Gorina

Regidora del PSC Sant Cugat


Publicat: el 29/nov/23
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

El 20 de novembre de 1989, en el marc de l'UNICEF, es va aprovar la Convenció sobre els drets dels Infants. Sant Cugat, amb un dels índexs de poblament infantil més gran del país, en fem un recordatori i un pretext per aturar-nos i pensar de nou amb els problemes i les necessitats de la infància i l'adolescència a la nostra ciutat.

Aquesta etapa de la vida és molt més vulnerable a la pobresa, la desigualtat, la violència o l'explotació. I també a les guerres, que causen un dolor immens i que provoquen víctimes infantils sense cap mena de protecció. O en el fenomen de la immigració irregular, que ens omple els ulls de llàgrimes quan veiem les pasteres plenes de nens i nenes enmig d'una situació dramàtica que, sovint, no podran superar.

La setmana passada vaig tenir el plaer de veure una pel·lícula que, encara que té com a tema principal la memòria històrica i el drama de la nostra guerra civil, tracta amb molta tendresa i rigor la qüestió de la infantesa en moments de ruptura civil, d'odi i de confrontació. La pel·lícula es diu "El mestre que va prometre el mar", dirigida per Patrícia Font i protagonitzada, entre d'altres, per Enric Auquer i Laia Costa.

M'ha reconfortat com explica Antoni Benaiges, el mestre que protagonitza la història, que el primer que han de fer els nens i nenes és aprendre a ser nens i nenes. És a dir, aprendre a reconèixer-se, a apreciar-se, a ajudar-se i a aprendre junts a fes les coses que aniran forjant la seva personalitat. Es confronta així amb el criteri dels adults de l'època que consideren que l'escola el que ha de fer és transformar els nens i nenes en adults, preparar-los, simplement, per treballar en allò mateix que fan els adults.

El personatge, real, no pas de ficció, va impulsar una escola oberta, cooperativa, participativa i creativa en un petit poble de la plana de Burgos al final del període republicà. Va ser depurat i assassinat en mans de grups feixistes als inicis del cop d'estat del general Franco.

La pel·lícula explica com és d'important que a l'escola es treballi amb rigor, amb exigència, clar que sí, però que no basada en una actitud autoritària del mestre ni en l'absència del gaudi i de la felicitat. A l'escola de l'Antoni Benaiges s'aprenia a llegir i a escriure, però especialment a explicar històries, a reflexionar, a somiar i a parlar. Ells i elles es converteixen en protagonistes dels seus propis aprenentatges. Eren infants que gaudien de la pròpia infància.

A la nostra societat contemporània, que amb tanta velocitat es mou i que tan poc pensa en el que cal fer amb els nens i nenes, li convé conèixer experiències com la que descriu la pel·lícula de Patrícia Font. Com també necessita conèixer les abundoses experiències que es realitzen a les escoles i als instituts de la nostra ciutat, amb unes dosis imprescindibles d'entrega i professionalitat de professionals de l'educació que han entès que és aquesta, precisament, la seva funció.

PILAR GORINA és regidora del PSC Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.