Voyeurisme

Víctor Alexandre

Publicat: el 17/nov/23
Opinió| Columnes

Si teniu una estona, apropeu-vos a la Mostra de Firart dedicada al voyeurisme i titulada 'La finestra indiscreta'. Es tracta d'una mostra col·lectiva de treballs en què cada artista expressa la seva manera d'observar -mai millor dit- aquesta activitat humana. És molt interessant precisament per la diversitat dels treballs. El text de presentació de l'exposició, signat per la presidenta de Firart, Rosario Chincha Durán, explica la raó de dur-la a terme: 'La temàtica principal és la indiscreció a través d'una finestra, capturar moments íntims i privats de persones en la seva vida quotidiana. Una situació en què algú tafaneja altres persones sense el seu consentiment o coneixement i envaeix la seva privadesa. La finestra indiscreta es converteix així en una metàfora de la curiositat humana, la mirada indiscreta i la necessitat de satisfer la naturalesa voyeurística que posseïm en certa mesura'.

Doncs sí. El voyeurisme és un tema apassionant que ha estat més abordat pel cinema que per la ciència. La ciència ha fet molt pocs estudis sobre aquesta qüestió i, en alguns casos, les conclusions semblen excessivament rígides i conservadores. S'havia considerat que el voyeurisme era més propi dels homes que de les dones, però es va acabar concloent que tant els uns com les altres poden ser-ne propensos. Això no obstant, és ben cert que la proclivitat dels homes, en aquesta qüestió, prové del fet que la seva excitació sexual està molt més lligada a la vista que la de les dones.

La indústria publicitària és un bon exemple d'aquesta naturalesa masculina. En ser una indústria dominada pels homes -quina indústria no ho ha estat?- bona part de la venda de productes comercials utilitzen l'esquer visual de l'epidermis femenina o de la insinuació sexual per captar-ne l'atenció. Amb això aconsegueixen dues coses: seduir el públic masculí i convèncer el femení que aquell és el model de dona que atreu els homes i que, per tant, han d'imitar.

Hollywood ha fet i fa el mateix. El cos nu de l'home ha estat tabú fins no fa gaire. És d'un molt poc temps ençà que les pel·lícules mostren els genitals masculins, però gairebé sempre de manera fugaç i mai en erecció, com si l'erecció no formés part de la naturalesa en la mateixa mesura que l'orgasme femení. Curiosament, d'orgasmes femenins en veiem un munt, a la pantalla; d'ereccions masculines, cap. Parlo, naturalment, del cinema comercial. L'interès de la indústria cinematogràfica per atreure la mirada de l'home tot cosificant la dona oblida que ella també té cervell, que ella també és espectadora, que ella també experimenta plaer a través del sentit de la vista i que li plau, o que li pot plaure, la visió del cos nu masculí.

L'exposició està programada fins al 2 de desembre a la Casa de Cultura de Sant Cugat. Aneu-hi. Inevitablement us vindrà al cap la figura de Hitchcock, voyeur per excel·lència, no només per les seves imatges cinematogràfiques, sinó també pels forats estratègicament situats des dels quals es lliurava a l'observació de la intimitat de les actrius en els seus camerinos.

Quadre de la Mostra, obra d'Adolf / Foto: Cedida