Teatre-Auditori: el futur a 30 anys

Esther Madrona

Publicat: el 3/oct/23
Opinió| Columnes

Sant Cugat pot presumir de tenir un teatre públic que acumula ja 30 anys de funcions i espectacles, un teatre que ha vist passar pel seu escenari centenars d'obres de mitjà i gran format amb artistes reconeguts arreu del país. L'any 1993, moment de la inauguració del Teatre-Auditori, Sant Cugat no sobrepassava els 50.000 habitants i es trobava en un moment de projecció del seu futur com a ciutat, una ciutat que volia ser capdavantera també en cultura. En aquella època, l'equipament es va entendre com una oportunitat d'or per aconseguir-ho, de la mà de la biblioteca, els cinemes i l'Escola Municipal de Música.

Passats aquests 30 anys, per a mi el Teatre-Auditori ha de seguir sent un referent a Catalunya amb obres de gran qualitat, però també ha de ser un equipament que miri i escolti la ciutat, que pensi també en el jovent i els infants i que dilueixi la frontera entre el dins i el fora. Ara que la relació entre espectador i espectacle comença a canviar, i que cada vegada costa més omplir les platees dels teatres catalans, no val a badar i cal apostar per cercar nous públics i atrevir-se a experimentar amb nous formats i propostes.

I en aquests termes és imprescindible que l'equip del teatre i la seva direcció tinguin aquesta visió de mirar endavant i de saber detectar què és allò que mantindrà l’ocupació del teatre al 80 llarg per cent cada temporada i continuar així sent un dels teatres referents del país. El Teatre-Auditori haurà de cercar aquesta capacitat de consolidació i innovació, al mateix temps que haurà de conviure amb els altres espais escènics de la ciutat, amb vida i caràcter propi que doten a la ciutat de més riquesa cultural.

ESTHER MADRONA és regidora d'ERC i tinenta d'alcaldia de Cicle de Vida, Promoció de la Ciutat i Memòria Històrica