Inicia sessió 
Registra't
Realment creiem que un infant necessita una pantalla?
O som les persones adultes qui necessitem donar-los-la?
És el món qui vol entrar en la vida de les nostres filles i fills?
Crec que, com sempre, és sobretot la tercera opció.
És una cosa que va de dalt cap a baix, de fora cap a dins i, el que hauria de ser el subjecte o protagonista passa a ser un complement o producte, i les persones adultes ens amaguem en el respecte i la privacitat mal entesa per no intercedir en la vida de les joves passada la pantalla.
Quan són petites i petits, estem bastant a prop de les criatures, ja que normalment la pantalla és social i està a l’abast de tothom de casa.
En el moment que ja disposen del "seu" propi dispositiu personal passem a deixar d’acompanyar-los perquè és la seva intimitat o privacitat. Una privacitat malentesa segons els experts en salut mental perquè el món per on es mouen és molt perillós.
I és que com que no ho hem viscut, no som conscients dels perills de les xarxes socials; som conscients dels perills del carrer, i per això moltes famílies recullen a joves a la porta de la discoteca (a mi mai m’havien vingut a buscar, ni havia vist cotxes a la porta de la discoteca).
Som conscients que els cotxes són perillosos, i per això s’hi han posat mesures de protecció (de petita anàvem set al cotxe i sense cinturó).
Poc a poc i a partir de conseqüències greus, ens anem conscienciant del perill de les xarxes i es comença a alertar del problema.
Penso que la batalla no està perduda perquè tot just acaba de començar, tot just ara s’estan descobrint les conseqüències negatives de les xarxes socials i de com ens afecta el no poder desconnectar-nos del món virtual.
Abans, quan estaves a casa, podies deslliurar-te de la pressió social, ara no és possible perquè les xarxes no ens deixen.
Posem-hi la consciència que és la millor manera de començar a resoldre un problema; assumint que el tenim i que és greu, però sobretot posem-hi els recursos necessaris per resoldre’l i aquesta és la feina de les persones que estem a la política, dotar de recursos i eines a les professionals que poden millorar la vida de les persones.
SANDRA CASAT és regidora de Junts per Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.