La pobresa energètica és un concepte ben conegut per tothom i no és arran de l'esclat de la guerra que s'ha posat en boca de tothom. Ve de més lluny i té com a punt d'inflexió, a l'estat espanyol, la privatització de les empreses energètiques des de finals dels anys 80 fins als 2000. Més enllà de la venda de capital públic a mans privades, la privatització de l'energia ha comportat una pèrdua de drets per al conjunt de la població, tant a nivell català i estatal com europeu.
Els defensors de la privatització del mercat elèctric als anys 90 del segle passat argumentaven que la competència entre les diferents empreses suposaria un preu menor per al conjunt de la població. La realitat ha estat un altre, un oligopoli energètic que sotmet a la lògica dels beneficis privats la prestació d'un servei fonamental per a la població, l'energia. Un recurs fonamental per garantir el dret a una vida digna.
Sota la lògica dels beneficis un dret deixa de ser-ho, l'accessibilitat deixa d'estar garantida i es troba dividida entre aquelles persones que en poden pagar el preu i aquelles que no. A més, aquest preu no està fixat tenint en compte criteris socials o inclús d'emergència social, sinó de maximització de beneficis. Uns beneficis que també passen per sobre de la qualitat del servei o les condicions laborals de les persones que hi treballen.
Pot semblar una obvietat, però cal repetir-ho les vegades que faci falta; els serveis destinats a la cobertura de necessitats bàsiques no han de ser un negoci. Com a societat no ens podem permetre que els sectors estratègics, aquells essencials pel nostre benestar estiguin en mans privades i escapin a qualsevol tipus de control democràtic per part de la població. El dret a l'energia passa per la seva democratització. Aquesta democratització implica potenciar i no posar través ni peatges a l'autoproducció de l'energia per part de la població però també posar fre i combatre als oligopolis energètics actuals.
A nivell municipal aquesta democratització és concreta en la municipalització, tant de l'aigua, com de les xarxes de distribució d'energia elèctrica. El context actual, però exigeix anar més enllà. Per garantir el dret a l'energia cal crear una empresa pública de generació, distribució i comercialització. L'accés al subministrament energètic no pot estar condicionat pel mercat. Ha d'estar subjecte a un control democràtic, ser transparent, autosuficient i arrelada al territori. Garantir el dret a l'energia passa per treure a les grans empreses privades de l'equació.
ORIOL SÀNCHEZ és regidor (CUP-PC) de Participació i Barris i Joventut
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.