Cotorres, d'aus xerraires a enginyeres d'ecosistemes


  • Comparteix:

sandra.tello

Sandra Tello

Membre de la PAS


Publicat: el 5/mai/22
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

'Xerres com una cotorra!' és una expressió molt habitual per referir-se a una persona que parla molt. Sovint s'associa més a un defecte que a una virtut. En aquest sentit, les cotorres sempre han tingut mala premsa, ja sigui en l'imaginari col·lectiu més metafòric, com en la realitat. Però, què en sabem, de les cotorres? El primer que ens ve al cap és que són cridaneres. Però tots i totes tenim un amic cridaner i segur que li trobem més d'una virtut.

Les cotorres són aus divertides, sociables i intel·ligents. Són considerades espècies exòtiques invasores, però la causa d'aquesta "invasió" és el resultat de la comercialització d'aquests animals salvatges d'Amèrica del Sud cap a altres indrets del món. És per això que seria més acurat identificar-les com una espècie introduïda.

Segons un estudi científic liderat per l'Estació Biològica de Doñana (Sevilla) - CSIC, la introducció d'aquestes en un nou ambient genera interaccions positives. Del 2013 al 2020, l'equip de científics va realitzar diverses campanyes de mostreig en zones rurals i urbanes de set països nadius (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai) i 'envaïts' (Itàlia, Puerto Rico i Espanya).

L'estudi revela que la seva estratègia de nidificació les converteix en unes grans enginyeres d'ecosistemes, dels quals altres espècies se'n poden beneficiar. Són l'única espècie de la família dels lloros que construeix nius amb branques que poden arribar a ser força extensos i amb diferents 'habitacions', generant així unes colònies d'aus on cohabiten amb altres espècies autòctones. Fins i tot, en alguns casos, les diferents aus fan pinya plegades contra possibles depredadors.

Els resultats d'aquesta investigació -la qual compta amb científics espanyols, nord-americans i italians- posa de manifest que sovint l'opinió pública se centra en les interaccions negatives de les espècies introduïdes. Però a l'hora de pensar polítiques de control és important tenir en compte que l'estigma d'espècie invasora conté associada irremeiablement connotacions negatives i d'amenaça a la biodiversitat, i en aquest cas, les dades demostren que fins i tot les espècies autòctones se'n poden beneficiar.

A més, tampoc es coneixen estudis que demostrin l'amenaça per a la biodiversitat o la salut pública pel que fa a les cotorres. És per això que cal que les institucions plantegin estratègies de control de població a partir de criteris ètics i amb accions proporcionals per dur-les a terme a través de mètodes no letals.

A partir d'ara, podríem començar a introduir al nostre dia a dia l'expressió "ets tan bon amfitrió com una cotorra!".

SANDRA TELLO GRAU és membre de la Plataforma Animalista Sant Cugat (PAS)



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.