Zum-zum, la remor sorda i contínua


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener

Crític cultural


Publicat: el 9/nov/21
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquest article d'opinió vol ser un homenatge a dos jubilats, feliços jubilats afegeixo sense cap mena de dubtes. Fa 10 anys que Imma Samsó i Joan Ramon Calvó van obrir un lloc (no m'atreveixo a qualificar-ho de bar, ni de restaurant, ni de cafeteria, a la plaça Augusta) que poc a poc es va anant convertint en un espai de trobada habitual d'una mena de públic que amb dificultat podria qualificar amb adjectius concrets i únics perquè, si hi ha alguna característica que els unifica seria precisament la diversitat tot i que dins d'un ampli vano d'interessos, nivells i exigències polítiques, socials i culturals similars encara que no exactament iguals que és, pel que fa a mi, allò que li donava la singularitat i qualitat especials.

La sensació, compartida per molts segons es va poder comprovar el passat dilluns dia 8 a partir de les 8, és que aquesta diversitat homogènia, i perdonin l'aparent contrasentit, convergia en una unitat de criteri ben senzilla aparentment: anar al ZUM-ZUM era com anar a casa d'uns amics on et servien begudes, alguns menjars especialment fets per l'Imma, cafè amb llet o sense (això sí amb una cafetera que ja feia un temps que es feia notar massa quan es posava en marxa) i pastes exquisides a uns preus raonables. Haig de confesar que feia temps (en contra dels interessos dels altres clients) que jo li deia al Mon (reducció de Ramon, no es pensin una altra cosa eh!), que ja era hora d'apujar els preus que potser feia 8 anys que eren els mateixos.

La trobada al ZUM-ZUM, i aquí faig una parada per fer-los saber que aquest nom deriva d'una recerca laboriosa de l'Imma i el Mon prèvia a la inauguració on, finalment, va sorgir la idea a partir d'una cançó de Joan Manuel Serrat, 'El zum-zum de les abelles'. La trobada, deia, es convertia no només amb els teus, i perdonin el possessiu, si no que poc a poc, anaves retrobant també altres persones amb afinitats conegudes d'altres àmbits que, casualment o més aviat no, també eren clients habituals d'aquest espai públic del que no acabo de trobar l'adjectiu correcte, el que et feia entendre que, efectivament, anar al ZUM-ZUM no era només anar a beure i menjar alguna cosa, si no que formava part d'una mena de ritual ciutadà, en una època que cada vegada això es va fent més difícil si considerem que hi ha restaurants i supermercats fantasma.

Després de dir tot això vull desitjar a l'Imma i el Mon que aquesta tercera etapa de la seva vida sigui profitosa i feliç quan puguin desenvolupar, apart de les joioses obligacions familiars amb els fills, nores i nets, aquelles aficions artístiques que ells tenen des de sempre i que ara podran exercitar amb tranquil·litat i retornar a dir, amb agraïment, que sempre recordaré el sentit de l'humor (a vegades sarcàstic del Mon) i la cordial humanitat de l'Imma.

Per acabar aquesta pàgina ciutadana remarcar que, afortunadament, sembla que la continuïtat d'estil és un fet amb les persones que continuen al front del ZUM-ZUM que són l'Irma, la Marta i el Gil. O sigui que, allí ens seguirem trobant, sempre a la recerca d'espais on el tracte personal i humà sigui primordial.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.