Inicia sessió 
Registra't
Recentment, participant d'una xerrada a Cal Temerari, vaig descobrir que el tan concorregut i conegut carrer de Santa Maria un temps s'anomenà Francesc Layret, advocat laboralista assassinat el 1920 pel pistolerisme promogut per la patronal i els aparells de l'Estat. Una figura històrica i política que va saber conjugar republicanisme, catalanisme i socialisme fins al punt d'esdevenir una amenaça real per als poderosos del moment.
Certament, a ningú se li escapa que el nomenclàtor urbà va variant amb els anys i els canvis de nom de places i carrers poden ser exercicis polítics recurrents. Però quan topes amb troballes prou significatives com que un temps enllà qui va inspirar un dels principals carrers del poble va ser una figura com la de Layret, sents que la teva ciutat batega història. Batega amb una força que li és, sovint, desconeguda.
De fet, l'imaginari col·lectiu ens pot dur de forma intuïtiva a pensar Sant Cugat com una ciutat gairebé nova, essencialment vinculada a la modernitat del progrés econòmic i a una certa idea de bonança asèptica, ahistòrica. Però la ciutat on vivim va ser poble durant molts més anys del que té l'actual expansió urbanística. Sant Cugat, que també va ser anomenada un temps com a Pins del Vallès, fruit del mateix batec històric laic i republicà, té un passat poderós. Un passat al que hauríem de tornar-hi més vegades en un exercici de memòria històrica constant.
MARCO SIMARRO (CUP-PC) és regidor de Joventut i Participació i Barris
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.