El model capitalista basat en cicles de creixement sense fre i crisis cícliques a les quals dona l'esquena, ens ha dut a aquesta situació. La suposada llibertat de fer el que més ens beneficiï, sense tenir en compte aquella dita de Sartre "la llibertat d'un acaba on comença la de l'altre", ha degenerat en un món desigual, injust, cruel i contaminant i en una crisi sense precedents.
En clau local, i d'esquena a la tragèdia, ens auto convencem que la capacitat tecnològica, la transició energètica (que va molt endarrerida) i el control (poder policial i militar), ens deixarà novament al marge dels efectes de la crisi climàtica.
Mentrestant, l'autèntic poder, l'econòmic, lliure ja del control dels estats, ja veu en aquesta crisi una darrera oportunitat per seguir acumulant riquesa augmentant novament l'abisme de la desigualtat.
I alienats, tots plegats seguim badant enlluernats com arnes davant les llums de neó del consumisme compulsiu i dels seus suposats drets que només emparen al que es pot mantenir dins la roda del sistema.
Per tant ens cal un canvi radical en les nostres prioritats, en les formes de consumir, de malbaratar l'energia i també, en la mobilitat. El retorn a xifres d'usos del vehicle privat i contaminació d'abans de la pandèmia demostren que, no volem ser conscients que estem baixant per un pendent que acaba en penya-segat i que pocs tindran una xarxa que els salvi. L'augment del preu de la factura de la llum és un altre clar indicador de la deserció ciutadana i política vers la sostenibilitat. Sabem que la llum puja a causa d'una elevada demanda que no poden cobrir les nuclears i les renovables i que cal recórrer a la producció d'energia amb recursos fòssils per generar electricitat més cara i contaminant. I la preocupació de tothom es limita al salvavides de les alternatives, sense pensar a baixar el nivell de consum o en l'esgotament dels combustibles fòssils que causaran la crisi en obtenció de matèries primeres que estem descobrint. Ens cal arribar a l'autosuficiència i de mentre, una empresa pública per regular els preus que marca el mercat, que tarifiqui amb criteris veritablement socials i castigui el malbaratament energètic. També ens calen totes les alternatives per reduir al màxim l'ús del vehicle privat i tota la inversió possible en noves xarxes de transport públic i la resta d'alternatives de mobilitat eficient com la bici. Ens cal decréixer de forma gradual per no arribar a col·lapsar de forma tràgica.
FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP a l'EMD de Valldoreix
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.