Justícia i dignitat. Llei de memòria democràtica

Francesc Aguilà

Publicat: el 21/jul/21
Opinió| Columnes

El dimarts 20 de juliol en consell de ministres es va presentar el projecte de llei de memòria democràtica, una llei que feia temps redactant-se i que finalment ha vist la llum.

Amb aquesta llei el que es pretén és que Espanya tingui per fi una llei on es condemni l'apologia al franquisme igual que passa a Alemanya amb el cas del nazisme o a Itàlia amb el feixisme de Mussolini.

Algunes de les particularitats del projecte de llei són la nul·litat de condemnes i sancions dictades durant la Guerra Civil i la dictadura pels tribunals franquistes. Un exemple seria el judici al president Companys. Elaborar un cens estatal de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura per tenir comptabilitzat el nombre de persones que van perdre la vida durant aquells anys i poder saber encara quantes persones estan desaparegudes. Aquest cens va de la mà d'un banc estatal d'ADN per a la identificació de les víctimes.

El projecte de llei és molt engrescador, ja que té una mirada de gènere, que vol reconèixer el paper de les dones per la lluita i la defensa de la democràcia, moltes d'elles vídues.

A nivell judicial hi haurà un fiscal de la sala de drets humans i memòria democràtica per a la investigació dels fets produïts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquest punt és molt important, ja que en moltes ocasions no s'ha pogut o volgut esclarir els fets que van passar durant aquells anys.

Entre els punts més importants i que tindrà més ressò mediàtic són que les famílies podran recuperar les restes dels seus familiars en el Valle de los Caídos, així com donar una nova utilitat a l'espai de funció commemorativa i didàctica del que va passar en aquell lloc durant tants anys.

Sorprèn com partits de dretes com el Partit Popular o Vox volen derogar la llei o portar-la davant els tribunals, amb aquest posicionament es posen al costat d'aquells que no volen condemnar el cop d'estat del 18 de juliol del 1936 ni assumir que durant 40 anys a Espanya va haver-hi una dictadura.

Malauradament durant la transició, el clima polític, social i militar no va permetre elaborar una llei on quedés reconegut que a Espanya va haver-hi un cop d'estat que va provocar una Guerra Civil. On el bàndol guanyador va portar una dictadura i una repressió cap al bàndol perdedor brutal amb la pèrdua de propietats, l'assenyalament públic constant i la impossibilitat de poder reconèixer i donar sepultura als seus familiars a les cunetes i les tàpies dels cementiris.

FRANCESC AGUILÀ és secretari de política municipal del PSC Sant Cugat