Inicia sessió 
Registra't
Per què és important aquest reconeixement? És només un honor cap a ell?
Jo crec que no. És sobre tot un estímul cap a tots nosaltres. Ell ens deixa petjada, nosaltres ens enriquim amb aquesta petjada, que ens ajuda a fer avançar el nostre compromís amb la ciutat, amb el país i amb el món.
L'Arcadi Oliveres s'ha fet mereixedor d'aquest reconeixement. Perquè tots nosaltres hem coincidit en apreciar en la seva trajectòria un comportament exemplar que volem posar en valor: en el seu treball, en la seva personalitat, en tot allò que ha fet a la seva vida i, en particular, el que ha fet a Sant Cugat amb la Universitat per la Pau.
L'Arcadi ha estat un contestatari. Un dissident. Tanmateix la seva dissidència no ha estat mai un acte merament estètic, per quedar bé amb la seva parròquia o per lluir una determinada "pose" més o menys apreciada.
No, no. Ell ha utilitzat la dissidència com un instrument per explicitar una rotunda crítica a una societat que considerava profundament injusta.
Deia, sovint: "si no t'agrada aquest món, treballa per canviar-lo". I la seva manera de contribuir a aquest canvi era l'observació dels defectes del nostre sistema, la constatació d'aquestes injustícies i la denúncia, la seva persistent denúncia de les injustícies socials de tota mena que el món sembla tolerar.
No és fàcil treballar per canviar el món. I les persones que ens hi comprometem, a partir de les nostres respectives conviccions, busquem el camí que ens sembla més efectiu.
Ell va optar per una de les vies per fer-ho: la denúncia i la crítica. És veritat que també va tenir un breu període d'activitat explícitament política. Però el seu objectiu no era la política, ni la gestió pública, ni l'exercici del govern de les institucions. La seva via era posar de manifest, de totes les maneres possibles, les incongruències del sistema capitalista i les limitacions de la democràcia representativa com a sistema polític.
Crec que el seu propòsit sempre ha estat posar de manifest que, més enllà de les vies per canviar el món i per lluitar contra les desigualtats que cadascú pugui adoptar, el més important és assegurar un compromís ètic personal. La bondat, la coherència entre el que es predica i la manera de viure, la tenacitat i el sentiment de fraternitat -també amb els discrepants- són actituds essencials en aquesta lluita que tots compartim.
Hem honorat un home bo, que tindrem sempre a la memòria. I que, amb aquest acte, hem col·locat a la memòria de la nostra ciutat.
Un home que ha mort conscient, que s'ha anat acomiadant de les persones estimades amb una gran serenor.
Vull acabar l'article amb un fragment del poema de Martí Pol "d'aquesta mort", amb tot l'afecte:
D'aquesta mort que moro en moriran
tant aquells que em llegeixin com els altres,
que no llegir-me no eximeix ningú,
vingut el cas i el lloc de fer clucaina.
No he volgut mai una mort personal,
ostentosa, terrible i agressiva,
una mort que se'n parli com d'un fet
exemplar i potser digne d'estudi.
En tinc prou de morir-me decentment,
sobretot ara que ja sé que em moro
i el veïnatge de la mort no em fa,
per dir-ho clar, ni poc ni gens de nosa.
1 de juny de 2021
PILAR GORINA és regidora d'educació, universitats i memòria històrica Pilar Gorina
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.