Hi ha un altre element, un element trist, en aquest cas, que és inherent al fet d'arribar a ser norantí, i és que la vida et va prenent la companyia dels amics i coneguts que no han tingut la sort de la teva longevitat. Tu vas avançant, però n'hi ha d'altres que es van quedant pel camí fins que et trobes que tota la gent que t'envolta és més jove que tu. O, dit d'una altra manera, vagis on vagis, estiguis amb qui estiguis, sempre ets el més gran.
Això fa que en Jaume Pla sigui avui, amb 93 de repicats, l'actor en actiu més gran de Catalunya. I remarco "en actiu", perquè Jaume Pla no s'ha retirat del teatre. ¿Per què ho hauria de fer, si té el cap claríssim i la memòria ben esmolada? Els artistes no es retiren mai. Mai. De vegades els retira la vida per raons de salut. Però mentre el cap i el cos els ho permet, es mantenen ferms i constants fins al final. Prova d'això, és que el juliol vinent veurem en Jaume dalt de l'escenari del Claustre del Monestir interpretant 'El màrtir Cugat', de Josep Maria Jaumà.
No us podeu imaginar la quantitat de persones que m'han dit com els agradaria arribar a 93 anys amb la plenitud de facultats amb què hi ha arribat Jaume Pla. Res a veure amb la caricatura de l'home vell que es passa el dia assegut al sofà mirant la tele i explicant batalletes. En Jaume Pla té una agenda tan farcida d'activitats com la d'un executiu d'una multinacional: controls mèdics, cinema, teatre, concerts, òpera, conferències, assemblees, dinars, berenars, gestions, la tertúlia dels divendres (ara en format molt reduït) i altres coses que probablement em deixo. Ah, sí, i una pel·lícula de qualitat cada dia agafada de la programació televisiva que jo mateix tinc la missió de seleccionar-li.
Tot aquest conjunt de coses fan de Jaume Pla no només un home molt ocupat, també el fan un home connectat amb els afers del seu país i del món. Ho té tot en el seu mòbil i és el rei del WhatsApp. Per a mi, com a amic, en Jaume Pla ha estat un regal que m'ha fet el destí, perquè amb ell es pot parlar de tot, absolutament de tot. Té criteri, té opinió pròpia sobre les coses (no sempre estem d'acord) i junts ens passem moltes hores enraonant de tot allò que ens agrada, que ens desagrada, que ens interessa, que ens amoïna o que ens apassiona. Com dic, el meu amic és un regal que m'ha fet la vida i els amics, els amics de debò, són per això, per compartir-hi la vida. Feliços 93, estimat Jaume!
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.