La societat amb més analfabetisme ambiental de tota la història

Margarita Vila

Publicat: el 16/des/20
Opinió| Columnes

Sovint existeix la creença de què els humans vivim en dos mons ben diferenciats. El natural, creat per processos físics, químics i biològics i el que és resultant del nostre avenç com a civilització i per tant del nostre desenvolupament socioeconòmic. Aquesta falsa divisió ecocentrista és la que provoca que existeixin estudis poc integradors i, per tant, poc fiables sobre el medi. Si es fa una anàlisi socioecològic descobrim que l'entorn actual és el resultat de les forces biofísiques i socioeconòmiques que han tingut lloc al llarg de la història, pel que és essencial tenir una visió holística i reconèixer que l'ambient és la conseqüència d'interaccions complexes entre sistemes híbrids.

Fa 50 anys hi havia una relació més estreta amb l'entorn, per necessitats d'apropiació energètica (fusta i carbó) i per l'artigueix ("desmuntar" el medi per fer camps de cultiu). Però avui en dia amb la terciarització (ús de combustibles fòssils) hi ha un abandonament dels boscos que ha donat lloc a una transformació dels paisatges. Moltes vegades es pot tenir una visió negativa de l'apropiació forestal, però la renúncia d'aquestes pràctiques i com a resultat de la successió ecològica ha augmentat la densitat dels boscos, disminuint la diversitat ecològica i incrementant el risc d'incendi i de les temudes bioinvasions.

Aquesta desvinculació del medi no només ha estat en l'àmbit econòmic/energètic, sinó també socioambiental: Ha incrementat de manera desmesurada l'analfabetització ambiental. Ja ni tan sols ens preguntem d'on ve l'aigua de l'aixeta o d'on prové la llet o els ous que consumim...

Cal doncs fomentar l'interès social pel nostre entorn, donar a conèixer el patrimoni natural i cultural i elaborar materials educatius, participatius i pedagògics. El medi és cosa de tots i, per tant, cal un canvi d'actituds per a conservar-lo sense deixar de satisfer les nostres necessitats.

El fet de tenir més interès i coneixements del nostre medi ens donarà més consciència ecològica i una millor comprensió de la natura i l'entorn com un sistema complex en equilibri actiu. Com a resultat tindrem més conductes positives que afavoriran la resiliència dels ecosistemes i, per tant, a la llarga es podran resoldre altres problemàtiques que estan posant en perill el desenvolupament sostenible en l'àmbit global.

MARGARITA VILA és secretària d'innovació i suport a la transició ecològica del PSC de Sant Cugat