El bé comú


  • Comparteix:

susanna.casta

Susanna Casta


Publicat: el 4/nov/20
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Per les xifres que cada dia escoltem als mitjans de comunicació, sembla que tornarem al confinament de març i abril. Encara que espero que les mesures que s'han pres fins ara comencin a donar fruits i la tendència canviï. Així i tot, si al final les coses es torcen més del que ja ho estan i s'han de prendre mesures, serà una decisió difícil per al Govern de la Generalitat, que és el responsable de les decisions sanitàries. Les restriccions seran l'únic contrafort contra l'avanç de la covid, restriccions acompanyades d'una forta presència policial als carrers. Mira que som, hem passat de la necessitat d'augmentar el nombre de sanitaris i rastrejadors a la d'augmentar efectius de policia. Ara la covid la vencerem amb inversió en porres i no en medicines, al·lucinant el forat on som.

I aquí és on podem parlar de la concepció que tenen alguns del bé comú. Fins ara, el bé comú, per a molts, és un concepte abstracte. El pensament era, vinga que tots hem de pagar una miqueta més i fer una societat més equitativa i apuntalar l'estat del ben estar, però sense gaires regulacions i sense impostos, "que gestionin bé", he escoltat molts cops. O sigui, bonisme sense pagar ni un euro.

Però ara hi ha una pandèmia que mata. Ara molts han entès que és el bé comú. Ara s'han adonat que el bé comú existeix, que bé comú és la salut de tota la població. Ara el bé comú ha deixat de ser un concepte abstracte per tenir substància i es tradueix en milers de malalts i morts. També ha quedat més que clar, que la sanitat pública, que forma part de l'estat del benestar, no és ni tan pública ni tan forta com pensàvem. Les polítiques lliberals dels últims 30 anys l'han exhaurit deixant d'invertir en sanitat i fet negoci amb la salut. Recordeu les marxes blanques?, van ser un avís i un preludi de la situació que viuen avui els nostres sanitaris.

Parlem de l'esforç personal, l'esforç que hem de fer cada un de nosaltres pel bé comú, l'esforç de quedar-se a casa, de no fer un cafè, de no anar a sopar amb els amics, deixar el gimnàs per més endavant, portar mascareta i mantenir les distàncies i moltes altres coses. Sembla que la major part de la població ho ha entès, però i la resta? Tots els "terraplanistes", els que pensen que la pandèmia és un invent dels xinesos o uns altres que diuen que és falsa i s'utilitza per retallar les nostres llibertats? Què fem quan el pensament egocèntric (jo sóc el centre de la creació) i egoista (el que jo vull és l'únic que importa) de molts ciutadans, està rebentant el bé comú o sigui la salut de grup? Quin ha estat el discurs polític dels últims anys perquè la insolidaritat campi pels nostres carrers amb festes, "botellons", manifestacions i tot el que hem vist en els últims mesos? D'on ha sortit aquesta gent i que hem de fer amb ella?

SUSANNA CASTA és vocal del PSC a l'EMD de Valldoreix



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.