Un nou govern és possible, un nou Sant Cugat és possible
Oriol CisteróOriol Cisteró
Publicat: el 18/jun/20
Opinió|
Columnes
Ara fa uns dies, el passat 15 de juny celebràvem el primer aniversari de la presa de possessió després de les eleccions municipals del maig de 2019. Sembla que faci una eternitat!
Recordo amb emoció -amb sentiments confrontats- aquells moments:
La nit electoral del 26 de maig, quan vam veure que ERC doblava el seu nombre de regidors i pràcticament el nombre de vots del 2015.
L’aritmètica dels resultats, que feia albirar diversos escenaris on ERC esdevenia decisiva per a la construcció de majories i, en conseqüència del canvi d’inèrcia dels darrers 32 anys.
El començament de les negociacions a dues bandes: Amb JuntsxSantCugat per un costat i amb el PSC i la CUP per un altre.
La dificultat de les negociacions. L’esperança i la il·lusió com vèiem que poc a poc s’anava forjant un pacte d’esquerres per fer un tomb a la nostra ciutat. El treball constant i la seriositat d’aquelles negociacions, parlant de política i de Sant Cugat. La distribució del cartipàs i les àrees que portaria cada força política no van parlar-se fins després d’arribar a l’acord programàtic.
La incredulitat veient el nul compromís i la minsa voluntat negociadora de JuntsxSantCugat, menyspreant-la, convençuts que l’acord aniria per dalt, gràcies a les pressions de la seva direcció a la nostra.
La indignació (també per què no dir-ho) de les pressions que vam rebre de les nostres pròpies files, que pretenien que seguíssim instruccions alienes a la voluntat de les nostres bases.
La incertesa de quin seria el resultat de les assemblees locals de la CUP i del PSC, i l’entusiasme en veure que l’acord era ratificat.
L’orgull de la nostra militància que va seguir pacientment les negociacions i va saber estar a l’alçada quan de manera responsable i autònoma va votar, quasi unànimement, primer el pacte d’esquerres i després, la mateixa nit abans del Ple d’investidura, quan va saber mantenir d’acord malgrat els 'cants de sirena' enverinats que hores abans ens oferia a la desesperada l’anterior alcaldessa.
I dos moments especials: Un, la roda de premsa a l’Ateneu, on Pere Soler pel PSC, Núria Gibert per la CUP i Mireia Ingla per ERC donaven compte de l’acord final entre les tres forces polítiques amb emoció, responsabilitat i llàgrimes als ulls. I l’altre, el 15 de juny, quan és feia realitat la conclusió de tot aquell treball i cadascun votava el que s’havia acordat i s’obria una nova etapa en al vida de la nostra ciutat.
Un any després estic plenament convençut que es va fer el que s’havia de fer, especialment veient l’Ajuntament que ens hem trobat i com l’han deixat. Però ens hem refet d’aquestes dificultats. Hem començat a treballar de valent, tot i la crisi sanitària, econòmica i social que ens ha provocat la COVID-19. Estem sanejant l’Ajuntament. Hem aprovat un Pla de mandat amb més de 60 mesures executives. Hem aprovat un pressupost sanejat i expansiu i properament aprovarem un Pla d’Actuació Municipal, amb eixos estratègics i línies d’actuació derivades específiques.
En definitiva, ha començat el canvi, perquè el canvi a Sant Cugat és possible.
ORIOL CISTERÓ és president d’ERC Sant Cugat