Inicia sessió 
Registra't
Cada vegada són més les veus crítiques amb la indústria aeroportuària. És important no criminalitzar el fet de desplaçar-se en avió o vaixell, però aquest exemple evidencia que n'hem de racionalitzar l'ús. Volar només fa que popularitzar-se, i és més i més habitual marxar de vacances a l'Índia, al Perú o al Sud-Est asiàtic, per posar alguns exemples. Cal tenir present que la normalització i democratització d'aquestes accions tenen un profund impacte climàtic: el diari 'ARA' publicava a mitjans d'agost que un sol d'aquests viatges pot arribar a comportar més emissions de CO2 de les que hauria de produir una persona al llarg de l'any.
Fem un breu exercici per calcular la producció de CO2 associada a aquest viatge que comento: són prop d'uns 33.000 quilòmetres (gairebé 3 voltes a la Terra!) que, a prop de 0,2 quilos de CO2 per quilòmetre (les xifres ronden entre els 0,15 i els 0,5 quilos de CO2 per quilòmetre i passatger), són equiparables a més de 6 tones de CO2 per persona. Es calcula que hauríem d'emetre un màxim de 2,3 tones de CO2 per persona i any, però aquest sol viatge equival a gairebé 3 vegades aquest valor! Així doncs, hi ha una diferència fonamental entre el que seria desitjable a nivell ecològic (i, per tant, a nivell social) i el que es premia públicament i es concep com a desitjable a nivell individual.
La crisi climàtica és un problema immensament complex pel profund impacte que tindrà en les nostres societats però també per la diversitat de causes i gran quantitat d'agents implicats. Les solucions per mitigar-lo no són senzilles ni concretes, ni depenen d'una sola cosa o d'un sol fet. Cal una fiscalitat verda, i una aposta decidida per la producció d'energies renovables, una xarxa de transport públic de qualitat, i minimitzar la producció de residus, una reducció del consum càrnic; i cal que això passi arreu.
Les administracions tenen l'encàrrec i la responsabilitat de fer aquesta feina. Però combatre la crisi climàtica ha de passar també per posar en escac aquesta concepció de felicitat i proposar-nos trobar-ne una de nova, basada en la senzillesa, en la quotidianitat, en tenir més temps pels que estimem, i tenir cura els uns dels altres, i de l'entorn. I no treballar tant, apreciar els moments i degustar-los, anar més pausats, compartir més espais, adonar-nos que molt del que comprem no ens cal i escoltar-nos. I és per això que poso l'accent en aquests 62 'm’agrada', i aquests 5 comentaris, perquè em temo que potser no és ben bé això, el que ens agrada.
ALBA GORDÓ és regidora d'ERC-MES, regidora de Sostenibilitat i de Joventut i responsable del Comissionat per l'Emergència Climàtica de l'Ajuntament
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.