De publicitat brossa

Andrea Xaxo

Publicat: el 19/set/19
Opinió| Columnes

Arribo a casa i m'assec al sofà, encenc la tele esperant veure durant una estona algun programa entretingut. Sí, admeto que és 'tele brossa', però em permet desconnectar i descansar.

Premo el botó i em trobo un nou anunci d'una empresa làctica. No n'havien tret un de nou fa poc temps? Sí, aquell en què els ramaders cantaven a les vaques i els hi deien que eren tan boniques... En fi, quan el veia canviava de canal.

Doncs bé, ara han tret un nou anunci. Me'l miro amb deteniment. Hi apareixen vaques en un tancat, relaxant-se i quedant adormides escoltant la suau música que els arriba d'un piano, que toca amb amor el ramader des de casa.

La veu en off ens explica que la marca en qüestió compleix amb un dels principis del certificat AENOR de Benestar Animal: el descans de les vaques, que dormiten entre 12 i 15 hores. Els altres principis són la bona alimentació, bona salut i comportament. Ens diuen que com millor estigui la vaca, millor serà la llet.

Reflexionant sobre això, em pregunto, però, si inseminar les vaques, separar-les del seu vedell al néixer -que serà enviat a l'escorxador- munyir-les durant mesos i tornar-les a inseminar s'adequa a aquests principis, vaja, al concepte de 'benestar animal' en general'

Tot aquest procés no apareix a l'anunci.

Ja són felices les vaques gràcies a la música? Dormen, doncs, tranquil·les? O més aviat esgotades?

Sense ànim de fer una anàlisi legal exhaustiva, em passa per la ment si aquest anunci no és publicitat enganyosa.

La publicitat enganyosa és aquella que transmet una informació que indueix a l'engany al públic a fi de manipular o entabanar el consumidor. I és, d'acord amb la Llei General de la Publicitat, il·lícita.

És lícit que ens mostrin una petita part d'una realitat, un minúscul moment amable que amaga darrere una vida d'infern?

Més enllà del propi interès per conèixer la procedència i els mètodes de producció d'allò que consumim, potser hauríem d'estar informats sobre aquests aspectes o, com a mínim, no hauríem de rebre informació no veraç, que ven una imatge plenament allunyada de la realitat.

Malauradament, en el món de l'explotació animal, la informació que es pot obtenir de les empreses explotadores sovint no té absolutament res a veure amb la situació dels animals i amb la cura del seu benestar, que sovint és pèssima.

Sembla doncs que haurem de contrastar la publicitat que rebem amb la situació real del que s'anuncia, i així evitar que, amb la que jo anomenaria 'publicitat brossa', visquem en una realitat paral·lela.

ANDREA XAXO és membre de la PAS