Un altre tema és que no tots els comerços que obren portes a Sant Cugat són fruit d’un estudi de mercat. N’hi ha que hi vénen atrets per la imatge de ciutat rica els habitants de la qual lliguen els gossos amb llonganisses. Pressuposen que tots els que hi vivim som milionaris, gaudim de torres de luxe amb piscina i tenim un parell de cotxes de gamma alta al garatge. I, és clar, al cap d’un any, un cop descoberta l’autèntica realitat, pleguen perquè els creditors se’ls mengen vius, cosa que també va en detriment de Sant Cugat, ja que, com diu Jesús Carballo, gerent de Sant Cugat Comerç, ‘Si vaig a un lloc on hi ha una botiga de roba, l’endemà hi ha un bar i després una altra cosa, se’m fa molt desagradable com a client’.
És obvi, doncs, que hem de protegir com sigui els establiments tradicionals de Sant Cugat amb mesures imaginatives que contrarestin la tendència a americanitzar la vida dels europeus modificant-ne els hàbits i empenyent-los a viure gairebé dintre del seu automòbil i a fer les compres en centres comercials perifèrics concebuts com a temples del consum. Contribuir al manteniment del comerç tradicional indica autoestima col·lectiva i és una manera de preservar la nostra identitat local.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.