Inicia sessió 
Registra't
Posar en mans d'aquells que gestionen les grans empreses i corporacions sanitàries privades el control sobre serveis públics fonamentals o estratègics és la ratera on estem entrant totes de pet, sota l'argument de; qui millor que un ens privat pot rendibilitzar un servei? Però, en aquest cas, rendibilitzar és assolir beneficis econòmics destinats a un compte de resultats privat que no revertirà part del gruix dels seus beneficis al creixement assistencial d'allò públic, i això, estimades veïnes i veïns, és enriquir-se a costa dels drets més elementals de tots i totes, així com també ho és precaritzar els llocs de treball generant ocupació temporal i traslladable, o el fet que el sistema de concessions privades dificulti implementar polítiques socials i sanitàries de forma directe i subjectes a revisions contractuals.
La privada és un ésser maligne? No, simplement són llops en un entorn competitiu del lliure mercat i l'error més gran on caiem els xaiets és permetre als nostres polítics cedir-los el control d'allò públic quan sempre prioritzaran els beneficis propis i el sotmetre a la competència, la pública, propiciant llistes d'espera creixents, reducció de llits als hospitals, reducció de les plantilles, dels torns, dels serveis derivats com el de les ambulàncies, tot matisat amb actuacions amplament publicitades com la prestació d'alguns serveis sanitaris on la pública ja no hi arriba o el victimisme tant nostrat del fet que hi perden diners.
Totes i tots segur que hem escoltat a un facultatiu allò de 'vostè és d'alguna mútua? Per que allí no hauria d'esperar uns mesos per... i li farien de seguida'. La impotència del metge per no poder atendre degudament al pacient fa que sovint caigui de quatre grapes en el parany i li transmeti el relat de mala gestió del sector públic davant del privat. Fer-se d'una mútua és la conclusió a què arriben moltes persones i 'pagar dues vegades' pels serveis sanitaris. Així el privat cobra per la prestació pública i s'enriqueix amb les noves pòlisses. I què succeeix amb les persones grans o dependents que no poden assumir el cost elevadíssim de pertànyer a la sanitat privada? Depenen d'una externalització del servei públic, més car per a tothom i amb una disminució de la qualitat oferta.
Companys de feina de Lleida em comentaven un cas on hi trobo paral·lelismes doblement significatius. Sobre el servei de busos urbans de la Paeria, on després que el servei es privatitzés es van eliminar i reduir les freqüències, a les línies que donen cobertura a barris més perifèrics perquè són les més costoses, però també són les que utilitzen les persones que, per una distància més gran i una obtenció de rendes més reduïda, més les necessiten.
Estarà bé saber 'a 1 any vista de les municipals' quins arguments, més enllà de les protestes veïnals, han estat les que han propiciat aquest gir d'obertura dels ambulatoris de Sant Cugat durant tot l'estiu.
Ferran Margineda és vocal de la CUP a Valldoreix
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.