Escurçons a l'herba

Blai Blanquer

Publicat: el 8/abr/18
Opinió| Columnes

'Hi ha temps en els que no pots tocar un bri d'herba sense que salti un serpent'. Això ho afirmava una poetessa francesa entre el segles XVIII i XIX. Dissortadament, la sentència té plena actualitat al segle XXI.

Un dia darrera l'altre la història contemporània s'omple de perversos actes violents contra els febles i els desvalguts. I això passa als cinc continents. Que saltin escurçons verinosos per tot arreu, pot semblar exagerat. Però fins i tot en els temps aparentment plàcids rebroten les malvolences i els odis, les crispacions, egoismes i injustícies volgudament sostingudes que s'apilen com per propiciar l'incendi. Hi ha una perversió que assetja totes les consciències. Els teòlegs en diuen pecat original. Per a un cristià és un deure indefugible vigilar els actes i les paraules. Però aquest deure afecta tothom. Des del posicionament cristià o d'altres horitzons culturals, tots podem acollir consells com aquests: 'Conquesta l'home irat mitjançant l'amor; al de mala voluntat mitjançant la bondat; l'avar mitjançant la generositat; el mentider mitjançant la veritat' (Buda) Sempre ponderem el mal que ens fan els altres. Considerar el que ells han de suportar per culpa nostra, evitarà que es multipliquin els escurçons.