Un mes de març ple de dones
Victor Alexandre
Publicat: el 9/mar/18
Opinió|
Columnes
M'ha agradat molt trobar el programa d'actes del Dia Internacional de la Dona, editat per l'Ajuntament de Sant Cugat, en tota mena de llocs del municipi, com ara les biblioteques o els Centres d'Atenció Primària. Trobo que és una molt bona manera d'apropar la informació sobre les activitats programades a moltes persones, siguin homes o dones, que potser no se n'assabentarien. Ho dic, perquè aquesta celebració no se circumscriu a un sol dia, sinó que es diversifica al llarg de tot el mes i arriba fins l'abril.
Per a mi, el Dia Internacional de la Dona -m’encanta el cartell d’enguany-, sempre té un regust amarg, perquè indica per si mateix fins a quin punt persisteix la discriminació que pateixen les dones pel sol fet de ser dones a tot el planeta. Hi ha discriminacions molt visibles i notòries i d’altres de més amagades i subtils. I és que la cultura androcèntrica del planeta pesa molt; pesa tant i té una inèrcia tan poderosa, que els seus efectes passen desapercebuts fins i tot per a moltes de les seves víctimes.
No fa gaire, a Sant Cugat, gràcies a la denúncia d’un sindicat, ens vam assabentar de la política masclista de l’escola Viaró, de l’Opus Dei, que, entre altres coses, consisteix a no admetre dones professores en etapes superiors a la infantil. Ara se n’ha assabentat tothom i no li quedarà més remei que corregir-ho, però la denúncia ha hagut de venir de fora, perquè a dins hi havia moltes mares d’alumnes encantades amb aquesta mesura o que la trobaven d’allò més normal. Esplèndides, en sentit contrari, la integració de les escoles Collserola, Gerbert d’Orlhac, la Miranda, l’Olivera, Pi d’en Xandri, Joan Maragall i Ciutat d’Alba en el projecte ‘Encoratja’t, proposta educativa per la igualtat de gènere i la no violència en l’àmbit del lleure educatiu’.
Quant a exposicions que podem visitar aquest mes de març, recomano la de l’Ateneu, amb retrats de dona fets per Elisabeth Quito, la de la Biblioteca central, ‘Hereves de les ruïnes’, que explica històries de dones que lluiten contra la guerra Centreafricana, i la del Casal de Mira-sol sobre els ‘Drets sexuals i reproductius a l’Índia rural’. Finalment, em sembla força interessant la taula rodona ‘Dones i espai públic’, del 15 de març a l’Ateneu, amb la participació de Sílvia Solanas, de RAC1, Clara Peya, música, Ana Pérez, actriu, ballarina, coreògrafa i pedagoga, i Maria Gordillo, membre d’Hora Bruixa, col·lectiu feminista i revolucionari de Sant Cugat. Imatges i paraules, en definitiva, que ens ajuden a reflexionar sobre les raons per les quals cal continuar celebrant any rere any el Dia Internacional de la Dona.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista