El poema imagina l'Esperança com la germaneta petita de les grans virtuts. Fe i Caritat tenen els colors de la transcendència, l'eternitat, l'infinit. En canvi l'Esperança fa camí cada dia amb senzillesa i el cap cot, però es manté ferma, sobretot en les proves, quan la feina es fa pesada i no s'albira cap mena de recompensa. L'esperança que és un somni fet de vigílies, impedeix que el món sigui un cementiri perquè empeny a anar més enllà contínuament, a tenir confiança, a creure en una nova albada, en un significat, que ajudi a treure l'entrellat de tot.
BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.