La malfiança no només ens porta a no actuar, no denunciant. En aquest tema, massa vegades també ens porta a sobreactuar, volent fer allò que és la policia qui ho ha de fer. Es munten patrulles cíviques que fàcilment poden acabar extralimitant-se. Les noves tecnologies de la comunicació obren possibilitats per a tot, també per a això. Es munta un grup Whatsapp que acaba tenint un creixement histèric retroalimentat per la mateixa dinàmica d'aquest recurs tecnològic. Acabem tots hiperconnectats i amb una excitació que no pot ser bona. A part que acabem convertint els nostres barris en una mena de seqüela de Gran Hermano, fàcilment circulen i s'amplifiquen rumors, badomies o falses alarmes. Alguns que ens estem plantejant, ja de fa temps, impulsar la creació d'un projecte antirumors, veiem en aquests usos de la tecnologia un perill d'incórrer fatalment en injustícies potser més grans que les que volem combatre. Per entendre-ho, podem fer l'exercici (segur que exagerat) d'imaginar-nos els fets de la pel·lícula La canilla humana tenint a l'abast aquesta tecnologia.
Els mateixos tècnics en seguretat que ens han vingut a veure, diuen que darrere d'aquesta problemàtica dels furts hi ha feina, molta feina per als serveis socials. Potser algú pensarà que això no és el seu assumpte i que el que vol és que el deslliurin del problema i punt. Però, fins i tot en aquest plantejament egoistament pragmàtic, cal ser conscients que si no s'actua d'una forma eficient sobre les causes, múltiples i diverses, que indueixen algunes persones a aquest tipus de comportament delictiu, no evitarem els fets.
Com he dit, s'hi barregen molts factors, com el desarrelament, les toxicomanies i altres, però es poden resumir en la marginalitat i la misèria. Les forces de seguretat, municipals i mossos, han reforçat a ulls vista la seva presència en el barri en les darreres setmanes, jo diria que exageradament. Veure algun policia en una cruïlla o a la vora de l'estació, amb l'arma llarga en posició a l'espera baixa, amb la mà al gallet, estic convençut que no respon a la necessitat de resoldre el problema, sinó de donar la sensació al veïnat sobreexcitat de què les autoritats competents es prenen seriosament el tema i fan alguna cosa. Jo, per contra, em pregunto quants educadors socials té en servei l'Ajuntament en aquest àmbit, i d'acord amb quins mitjans i forma d'organització. Ens diuen que estan treballant perquè vinguin uns que denominen "agents cívics", però, quina formació inicial tenen, quina és la seva perspectiva, quina la seva tasca professional, és educativa? és assistencial? S'han plantejat que caldrà poder derivar a altres serveis supramunicipals i implementar actuacions complementàries d'aquests serveis? Saben que aquests serveis estan saturats? Han reclamat la seva correcta dotació i funcionament? M'agradaria pensar que sí i que no es tractarà només d'una mascarada més.
No calen sobreactuacions, està tot estudiat. Existeixen les titulacions adients per actuar sobre aquesta problemàtica. Existeixen les institucions pensades per a ocupar-se'n. Del que es tracta és que funcionin. Per això reclamem uns serveis socials de debò. Sant Cugat pot pagar-se'ls, n'estem segurs.
ISIDRE MARÍAS és reprentant d'ICV-EUiA al Consell de barri de La Floresta
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.