Passi el que passi


  • Comparteix:

blai.blanquer

Blai Blanquer


Publicat: el 30/jul/17
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

M'agradava buscar cargols en els enciams de l'hort de sota la roca de Villar (la roca pelada) de Sant Feliu de Codines. Vivíem allà perquè al meu pare (que no era de cap partit polític però era considerat de missa) en temps de guerra el van tancar a la presó de Montjuïc i en va sortir tuberculós.

La penicil·lina encara no existia i els metges recomanaven bons aires. Jo sentia la gent de Sant Feliu que deia aquí, o morts o curats. Per a mi, el pare sempre estava bo: fèiem petites caminades (no es podia cansar) i solíem anar al tros del Sr. Ferreres, que també era de Sabadell: un vellet amb barba blanca, com una figura de pessebre. Ells mantenien llargues converses. Com que jo m'avorria, me'n anava a rondar per l'hort. Només una vegada, vaig escoltar el vellet (que anys enrere havia estat alcalde) que explicava: 'un dia un company va venir a l'hort a dir-me: Sr. Ferreres, han proclamat la República! I li vaig respondre: Doncs,
visca la República!' I amb un to encara més parsimoniós comentava: 'I jo vaig continuar arrencant ravenisses'.

D'aquesta conversa me'n he recordat perfectament tota la vida. I m'ha fet veure que, passi el que passi, el més importat és continuar arrencant les males herbes de la pròpia existència.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià



  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR



OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.