'Tempus fugit'

Blai Blanquer

Publicat: el 31/des/16
Opinió| Columnes

Aquesta sentència està escrita en alguns rellotges de sol que marquen les hores al compàs de l'astre rei. Quan a mitjanit del 31 de desembre les 12 campanades anunciïn el començament de l'any nou, els mitjans de comunicació, tan influents en els estats d'ànim col·lectius, martellejaran imatges del Cap d'Any de tot el món. Grans castells de foc i molta gresca com si tots els homes de la terra celebressin una gran gesta.

El que realment passa ja ho deia el rellotge de sol: que el temps flueix imparable. Està bé que el qui pugui, miri de superar les desventures de l'any passat, auguri temps millors i comparteixi l'alegria de continuar viu amb familiars i amics. Però en comptes de fugir de la por a la condició humana per la porta del xivarri, a tots ens aniria bé que hi poséssim harmonia amb una mica de silenci. Descobriríem que ens hem acomodat als tòpics i les modes que se'ns imposen i ens anem massificant. En canvi, quan cadascú és ell mateix, es trenca la gris uniformitat i de la dignitat de cadascú en sorgeix no la massa, sinó la veritable comunitat com un mosaic que combina bé moltes i variades peces. Fer resplendir el mosaic de la diversitat humana pot ser un bon projecte per omplir de sentit el temps fugisser.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià