Alan, un any del teu assassinat i la lluita contra la transfòbia continua


  • Comparteix:

eric.gomez

Èric Gómez


Publicat: el 29/des/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Vull aprofitar la meva darrera columna del 2016 per recordar l'Alan, un jove transsexual de Rubí que es va treure la vida a causa de la transfòbia latent a la nostra societat. L'Alan es va suïcidar el 24 de desembre de 2015, incapaç de seguir resistint la pressió social i l'assetjament escolar que patia per la seva identitat de gènere. El cas de l'Alan no fou el d'un suïcidi, fou el d'un assassinat social. I, amb la més absoluta impotència, cal dir-ho, no és un cas aïllat.

La taxa de suïcidis en el col·lectiu transsexual sobrepassat el 30%, mentre que en la mitjana del conjunt de la població no arriba al 2%. Vivim en una societat que es permet assassinar una de cada tres persones transsexuals i nosaltres, tots nosaltres que en formem part, còmplices en silenci d'aquestes morts, no fem prou per aturar tots aquests suïcidis. Les persones transsexuals moren en silenci, o pitjor encara, se'n silencia la seva mort; un silenci que s'estén fins que cauen en el més absolut oblit.

La causa de tant patiment i dolor; de manca de justícia i vulneració de drets; de tanta marginació, estigmatització i impotència; té nom i cognoms i es diu sistema heteropatrialcal dicotòmic. Un sistema social sustentat sobre la negació de la diversitat i la construcció d'una normalitat que només concep l'existència d'homes i dones, ambdós heterosexuals, sota la dominació de l'home vers la dona, i que genera una visió de la masculinitat i la feminitat totalment allunyada de la veritable diversitat de l'ésser humà. Un sistema excloent, que margina i invisibilitza els diversos, converteix en patologia les diferències i, en el pitjor dels casos, n'assassina els incapaços d'adaptar-s'hi. L'Alan, lamentablement, en va patir la pitjor de les conseqüències.

Aquest article és un petit, molt petit, acte de justícia. La mort de l'Alan no pot quedar en l'oblit. No podrem garantir el dret de tothom a la vida si no qüestionem de forma transversal aquest sistema social. Per això, calen veritables accions normalitzadores per garantir que tothom pugui desenvolupar la seva vida, en públic i en privat, sense marginacions ni estigmatitzacions, lliurement. Que ningú se'n senti exclòs, tan exclòs que se senti abocat al suïcidi. La vida de tantes persones bé val trencar amb aquest sistema social.

Per tu, Alan; i per la Sònia, assassinada al Parc de la Ciutadella de Barcelona per un grup de neonazis; i per tantes altres persones que han mort en silenci i han caigut en el més absolut oblit. Seguirem lluitant, amb el vostre record a la nostra memòria, per eradicar la transfòbia i construir una altra societat.

ÈRIC GÓMEZ és regidor d'ERC-MES



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.