Inicia sessió 
Registra't
Tanmateix, que les dades siguin bones en general no vol pas dir que no hi hagi problemes. Durant el darrer any, en el qual la seguretat ha depès directament d'alcaldia, hi ha hagut una certa deixadesa de la qüestió. Només s'ha produït una Junta Local de Seguretat des de l'inici del mandat i el Consell de Seguretat, òrgan on hi ha representats tots els partits polítics a banda dels cossos policials, entre d'altres, ni tan sols ha arribat a constituir-se. També això explica que ens assabentem de cop de l'augment en un 50% dels robatoris amb força a domicilis en el darrer any. No es podia haver detectat abans?
Per això, entenc que la creació d'una direcció de Seguretat Ciutadana per primera vegada a la ciutat, respon més a la manca de dedicació dels càrrecs electes -i en especial de l'alcaldessa- que no pas a la necessitat real d'aquesta figura per manca de seguretat a la ciutat. En altres paraules, es consolida una doble estructura mentre destacats membres del govern municipal acumulen càrrecs, impedint-los ocupar-se com cal de les seves responsabilitats. És a dir, l'alcaldessa -massa ocupada a la Diputació- li passa la patata calenta de la seguretat a una tinent d'alcalde que acumula ja altres responsabilitats i, per fer front a la tasca, es nomena un director de seguretat ciutadana.
Certament, com deia, malgrat que Sant Cugat sigui una ciutat segura, en les darreres setmanes hem conegut les dades que indiquen que durant els darrers 12 mesos els robatoris en forçaa domicilis a la ciutat han passat de 416 a 630, el que
suposa un augment d'un 50% d'aquest tipus de delictes. Ara bé, cal contextualitzar les coses. Estem parlant d'un tipus molt concret de delictes, delictes sobre el patrimoni, en un context de crisi severa i en unes circumstàncies concretes (en general al centre de la ciutat, per persones que es mouen a peu i en horari feiner).
Per fer-hi front, al meu entendre, a banda d'anar a l'arrel del problema, cal apostar per una policia de barri, integrada en el dia a dia del territori, implicada amb els agents ciutadans, socials i educatius i, si cal, amb una major presència en l'espai
públic ja que no parlem de robatoris en xalets aïllats. Aleshores, des d'aquesta perspectiva i aquest canvi de model, potser si que caldrà replantejar-se la ràtio de policies de la ciutat.
Finalment, acabo aquesta columna amb dues afirmacions. En primer lloc, més policia no necessàriament és sinònim de més seguretat. El que cal és plantejar-se el model que volem per valorar el nombre de policies necessaris per desenvolupar-lo. I,
en segon lloc, rebutjo el discurs d'alguns partits polítics, en especial del PP i C's, que es dediquen a pregonar que Sant Cugat no és segura, partits que mentre justifiquen tota mena de retallades en l'administració pública, exigeixen l'augment de la despesa en policia- i que, de fet, ja ho feien abans de conèixer-se que els robatoris amb força als domicilis han augmentat.
En realitat, qualsevol excusa els valdria per augmentar la inversió en policia, sense canviar el model ni atacar la problemàtica social subjacent, mentre mantenen una constant defensa de rebaixa de la inversió pública en qualsevol altre àmbit.
ÈRIC GÓMEZ és regidor d'ERC-MES
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.