Inicia sessió 
Registra't
Ara que alguns tenen tendència a reescriure, a deformar o fins i tot trivialitzar la història a la seva conveniència, és de justícia recordar-ho i dedicar agraïments eterns a totes aquelles persones i institucions que posaren la primera pedra: les institucions pedagògiques com el 'tècnic' i d'altres de semblants preservaren i ensenyaren el català quan sí que realment ens partien la cara per fer-ho. Foren a més la llavor del nostre sistema educatiu, pal de paller de la cohesió i convivència catalana actuals, malgrat que alguns els desagradi.
La segona reflexió entorn del paràgraf inicial té a veure amb l'apologia que s'està fent avui dia de conceptes com 'col·laboració publico-privada' i l'estratègia dogmàtica de separar allò que és públic del que és privat, visions que només són explicables des de prismes d'estètica política. L'educació concertada és un bon exemple per il·lustrar-ho. Us imagineu com col·lapsaria el sistema públic si hagués d'absorbir tota la quitxalla i joves que estudia en centres concertats? Ara que està tan de moda conceptes com 'autonomia dels centres educatius', 'programes escolars propis' o 'Nova Escola 21' que emanen de les maneres de fer de l'escola concertada (laica i religiosa) i que confiem ens treguin de ser els últims de la classe dels índexs de Pisa. Seríem així capaços d'assolir la nostra Ítaca pedagògica que és Finlàndia?
Tots aquests reptes que van més enllà de la visió quadriennal que impera actualment als estaments polítics seran més ardus d'assolir només des del vessant públic. Vet aquí la bondat dels punts de trobada entre allò que és públic i el que és privat. Penso que a vegades es confonen els conceptes d'igualtat per a uniformitat. El que és aplicable a l'educació o és amb matisos i variacions terminològiques a la sanitat, i ho és també a l'Hospital General de Catalunya i la seva propera pèrdua de la concertació.
Així dues qüestions d'actualitat que se'm plantegen arran d'una efemèride: Una sobre el passat més proper. De com l'hem de llegir sense distorsionar-lo, pel record i homenatge dels nostres avantpassats. I l'altra sobre el futur, que com a tal és incert i com l'hem d'escriure pel bé dels nostres fills. El que sí que és segur és que l'educació ens deslliurarà d'estigmes i de dogmes populistes, dels històrics i dels futurs.
PERE CASAJOANA és membre del PDC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.