Les dues parts n'haurien de poder parlar. Tot d'un plegat una de les bandes, cansada de la discrepància, 'treu a passejar el Sant Cristo gros' i amenaça l'altra amb lleis, ordenances... A vegades, no sempre, fa efectiva la seva amenaça. Quan això passa algú extern revestit d'autoritat (per exemple un jutge) decanta la resolució cap a una de les bandes. Quan això passa, és inevitable que algú pensi que ha guanyat i algú altre que ha perdut en el conflicte.
Però, ai las!, quan tornem tots a casa descobrim:
1. Que el meu veí segueix sent el meu veí
2. Que la confrontació d'interessos que van originar el conflicte no ha desaparegut. Que allò que molestava hi segueix sent
3. Que la relació entre veïns s'ha enterbolit. El guanyador pot pensar, erròniament, que realment ha guanyat i el perdedor se sentirà agreujat en el millor dels casos. Tot sovint aquest últim vigilarà l'altre, a la manera siciliana, per tornar-li la partida
Així les coses, qui pot dir realment que la llei ha resolt el conflicte? Serveixen les lleis per a resoldre conflictes entre veïns?
Si canviem d'escala, algú em pregunta: Serveixen els tribunals per resoldre conflictes polítics entre pobles veïns? Però això, és clar, seria un altre article
JOAN PUIGDOMÈNECH és regidor de l'equip de govern
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.