El nou atac del PP a la llengua catalana

Víctor Alexandre

Publicat: el 27/mai/16
Opinió| Columnes

El Partit Popular de Sant Cugat, a qui el resultat de les darreres eleccions municipals va aplicar un bon correctiu, vol que el govern del consistori modifiqui el reglament per a l'ús del català per tal d'acabar, diu, amb 'molts dels preceptes de les lleis que amb caràcter excepcional es van aprovar fa trenta anys'. Per mitjà d'una moció, aquest partit s'ha manifestat en contra que el català sigui la llengua vehicular de l'administració perquè, segons afirma, ara 'ja s'han aconseguit els objectius de recuperació i normalització lingüística' i la mesura 'en comptes d'afavorir la cohesió social la posa en risc i provoca l'allunyament dels catalans que tenen el castellà com a llengua pròpia'. I és que el PP, com afirma el seu portaveu local, no pretén 'atacar la llengua catalana'. No, i ara! Qui ho ha dit, això? Només vol 'aclarir l'ús correcte de la llengua a l'Ajuntament de Sant Cugat' a fi de 'garantir el bilingüisme real'.

En primer lloc, diguem que sorprèn una mica que un partit ultranacionalista espanyol, d'extrema dreta i amb una escandalosa incultura democràtica com el Partit Popular pretengui donar lliçons de cohesió social, llibertat d'expressió i normalització lingüística. Estem parlant de la formació que, des del govern espanyol, escup sobre la gent pobre prohibint al govern de Catalunya que tiri endavant la seva llei de pobresa energètica, que és una llei destinada justament a afavorir la gent més necessitada. Estem parlant d'un partit que ha creat la llei mordassa, que és una llei feixista, que atempta contra els principis democràtics més bàsics. Estem parlant d'un partit que quan ha governat al País Valencià i a les Illes ha dut a terme una persecució ferotge de la llengua catalana en l'intent de consumar-hi un lingüicidi. Estem parlant d'un partit -en aquest cas, un dels partits- que impedeix que el català sigui oficial a l'Estat espanyol, cosa que el convertiria d'immediat en llengua oficial de ple dret a la Unió Europea.

On és la cohesió social i la llibertat d'expressió en la prohibició que els polítics catalans puguin expressar-se en català al Congrés espanyol? On és la cohesió social i la llibertat d'expressió en la vulneració de drets que suposa que els jutges espanyols destinats a Catalunya no tinguin l'obligació de saber català, de la mateixa manera que els jutges de Ginebra, posem per cas, han de saber alemany si exerceixen a Zuric? On és la cohesió social i la llibertat d'expressió en la impossibilitat que els catalans no es puguin expressar en la seva llengua en les institucions de l'Estat radicades a Madrid? Que no diuen que els catalans som espanyols? Si, com diu el PP, Madrid és la capital dels catalans, com és que les institucions de la 'capital' no parlen la llengua dels catalans? Com és que els catalans no poden parlar en la seva llengua pròpia en les institucions de l'Estat radicades a Madrid? On és, d'altra banda, la normalització de la llengua catalana als cinemes, dominats en un cent per cent per la llengua espanyola? Podríem seguir i ompliríem columnes i columnes, però ja n'hi ha prou.

Com denuncia la Plataforma per la Llengua, 'per cada normativa a favor del català, se n'aproven trenta-dues que imposen l'espanyol a Catalunya'. L'any 2014, concretament, ens va deixar aquest balanç: per dues disposicions favorables al català, se'n van aprovar seixanta-quatre que obliguen a usar l'espanyol. Diguem finalment que és també la Plataforma per la Llengua qui ha elaborat un estudi de setanta-dues pàgines que mostra 500 disposicions impositives de l'espanyol a Catalunya. De tot això, però, el Partit Popular en diu 'igualtat'.

Per adonar-nos del greuge escandalós que tot això suposa, n'hi ha prou que imaginem la situació a l'inrevés. És a dir, que els jutges catalans destinats a Espanya no tinguessin l'obligació de saber espanyol; que Barcelona, en qualitat de capital de l'Estat, no admetés que els ciutadans espanyols se li adrecessin en llengua espanyola; i que el govern català, per mitjà de 500 disposicions, imposés l'ús del català a Espanya. I no satisfet amb això, pretengués, a més a més, que fos suprimit el protocol protector de la llengua espanyola a l'Ajuntament de Madrid. Doncs bé, en sentit invers, contra el català, aquesta és la normalització lingüística del Partit Popular.


VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat