Em sap greu per aquells que seguiran al regne d'Espanya; per sort, nosaltres marxem!


  • Comparteix:

eric.gomez

Èric Gómez


Publicat: el 10/mar/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Han passat 80 dies des de les eleccions espanyoles del 20 de desembre i la situació política continua igual d'incerta que l'endemà mateix de les eleccions. Durant aquestes setmanes, hem vist com partits que es mofaven del que s'esdevenia a Catalunya, ara tasten el seu propi xarop i es veuen incapaços d'assolir un acord. El bipartidisme espanyol ha mort i Mariano Rajoy, malgrat haver guanyat les eleccions, després de quatre anys de majoria absolutista, només pot aspirar a un tripartit d'ordre al servei de l'IBEX per continuar al capdavant del govern. Tanmateix, aquest acord, si s'arribés a produir-se, suposaria la seva jubilació política.

L'aritmètica fa que qualsevol escenari passi necessàriament pel PSOE i, pel que sembla, ja han triat. L'elecció de la mesa del Congrés en fou el primer tast. El PSOE va pactar-ne els membres amb el PP i Ciudadanos a canvi d'ostentar-ne la presidència. El resultat, Patxi López esdevé un president de palla i les decisions de la mesa són fruit de la tolerada majoria de PP i Ciudadanos. Més tard, després que Mariano Rajoy rebutges l'oferiment del monarca, Pedro Sánchez va tancar un pacte per a una investidura fallida amb Ciudadanos. Sembla clar que això d'un pacte de progrés o d'esquerres no és la prioritat i, pel que es refereix a Catalunya, el dret a decidir ni es reconeix ni es reconeixerà.

Deu anys després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del 2006, un Estatut 'cepillado' primer pel pacte Mas-Zapatero i retallat després pel Tribunal Constitucional, en plena efervescència de l'Espanya federal de reformes constitucionals, l'únic que va ser capaç d'oferir Pedro Sánchez a Esquerra Republicana per tirar endavant la seva investidura és un nou Estatut. Un aplaudiment per a la gran tasca del PSC al PSOE! Ni tan sols estan disposat a reconèixer el caràcter nacional de Catalunya, quelcom que Zapatero deu anys abans sí que va reconèixer. Sembla que lluny d'avançar, el 'socialisme' espanyol, escolanets del PSC inclosos, retrocedeix. Vull dir que el PSC a Madrid, ni hi és, ni se l'espera.

En Comú Podem, guanyadors de les eleccions a Catalunya, tot just ara estan descobrint el pa que s'hi dóna, a Madrid. De moment, són Podemos-En Comú Podem-En Marea o, per entendre'ns, Podemos i prou. La promesa de grup propi i veu pròpia a Madrid s'ha esvaït i tot just estan descobrint que això del grup confederal amb les confluències de Podemos es limita a poc més que el fet que Domènech sigui portaveu adjunt, darrere d'Erejon. Pablo Iglesias, autèntic protagonista, es va reservar tots els minuts de la replica en el primer debat d'investidura i tota la intervenció en el segon debat. Vaja, el que se'n diu un grup confederal. Això sí, Compromís, que malgrat presentar-se amb Podemos va decidir romandre al grup mixt, amb quatre diputats ha tingut més veu pròpia i més presència que En Comú Podem amb 12: coses de la confluència. Ara tocarà esperar què passa amb el referèndum que van prometre'ns i que, tal com alguns ja vam advertir en campanya, no sembla que hi hagi ningú amb qui pactar-lo. Algú se sorprèn?

A l'Estat espanyol no és possible un govern d'esquerres senzillament perquè el PSOE ha renunciat a l'esquerra. Sembla que fou una nit que trucaren de Brussel·les, tocava rebaixar pensions i abaratir acomiadaments; més tard, fins i tot, va caldre modificar la sacrosanta Constitució. No la modificaren perquè la ciutadania de Catalunya pogués decidir el seu futur a els urnes, sinó que va ser per fer prevaldre el pagament del deute per sobre de la despesa social. Certament, després el PP s'hi abona i hi va afegir a les polítiques de desballestament de l'Estat del benestar, aquell espanyolisme ranci que els és tan característic i que tant ha perjudicat els Països Catalans.

I, per concloure, tampoc no és possible un govern progressista perquè es vol ignorar el resultat del passat 27S. No es pot parlar de justícia i progrés i negar el dret a decidir del poble de Catalunya. L'Estat espanyol no pot retenir Catalunya sense el consentiment de la ciutadania catalana. Fer-ho, no és ni progressista, ni d'esquerres i, per sobre de tot, no és democràtic. Per això, veient com estan les coses, tal com va dir Joan Tardà al faristol del Congrés: 'Em sap greu per aquells que seguiran al regne d'Espanya, per sort, nosaltres marxem!'.

ÈRIC GÓMEZ és regidor d'ERC-MES



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.