El bressol de Jesús

Blai Blanquer

Publicat: el 20/des/15
Opinió| Columnes

A dins del bosc agrest de les Planes hi havia un bressol. Un llitet de fusta basculant, com la tendra gronxadora que fa anys, acollia els que venien al món. Tal com feien les famílies endreçades en previsió de nous naixements, mossèn Pere Grau l'havia guardat bé. Un bressol és signe d'esperança i de tendresa. Justament el tret més sobresortint de mossèn Pere, que s'esforçà en humanitzar aquell sector de Sant Cugat, tan diferent del centre.

A l'entorn d'aquella humil parròquia, s'hi acolliren molts pobres, ancians i criatures. Fins que al cap de gairebé mig segle, el Senyor va cridar mossèn Pere a casa seva. I vet aquí que el bressol de fusta que ell guardava el tenim a la parròquia des que ens el va regalar per posar-hi en Nen Jesús. L'heu vist cada Nadal a la sagristia vella acollint la bella imatge de l'Infant que l'escultor Jaume Duran va tallar per al Monestir, acabada la guerra. Si ara mirem el bressol de fusta, que no sigui per refugiar-nos en la nostàlgia. Pensem més aviat que qui ens el va donar creia que la tendresa és més resplendent quan sorgeix en els indrets més desfavorits. I acollim Jesús en la nostra desballestada vida. Com dins de la menjadora de la cova, la tendresa de Déu hi resplendirà del tot. Bon Nadal!

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià