La pobresa argumental de García Albiol

Victor Alexandre

Publicat: el 18/des/15
Opinió| Columnes

Xavier García Albiol pertany a una mena de polítics que envileixen la seva professió i que en contribueixen al descrèdit. Naturalment, són molts més els polítics que la dignifiquen, però aquests, precisament per això, no fan soroll, no parlen a crits, no són barroers, no es comporten en les entrevistes o en els debats com si estiguessin en una taverna del port. Tenen la ideologia que tenen, però la defensen amb arguments i no pas amb desqualificacions personals contra els seus adversaris. Just al contrari del senyor Albiol, que, mancat d'arguments democràtics, té el costum de proferir estirabots i desqualificacions personals tan bon punt veu una càmera que l'enfoca. Recordem que va ser ell qui l'any 2010, avalat per Alícia Sánchez-Camacho, va dir que calia 'netejar Badalona', referint-se als romanesos. I recordem també que el Partit Popular va premiar aquestes declaracions racistes nomenant-lo president de la seva delegació a Catalunya.

Ara, a Sant Cugat i en un altre context, Albiol s’ha dedicat a llançar desqualificacions personals contra l’alcaldessa Mercè Conesa. Fins i tot ha arribat a mentir dient que no representa la majoria. Per sort, els resultats electorals salten a la vista i és ben obvi que la majoria de votants van escollir Mercè Conesa. Per això ara és alcaldessa. El senyor Albiol, en canvi, es va quedar sense majoria a Badalona. Per això ara no és alcalde. La mentida, com veiem, és una altra de les eines que fan servir els qui no tenen arguments ni sentit del ridícul. I si parlem de majories independentistes, els números de Sant Cugat són prou eloqüents: Junts pel Sí i la CUP van obtenir prop d’un 59% dels vots. I en el conjunt de Catalunya, la derrota soferta per les sigles espanyolistes va ser espectacular: independència, 48%; dependència, 39%.

Són dades que couen a un partit d’ultradreta i ultranacionalista espanyol com el PP, ja ho sabem. I també sabem que si pogués empresonaria tots els independentistes, o, en el millor dels casos, els prendria el dret de vot perquè restessin emmordassats tota la vida. Els principis dictatorials han estat sempre aquests: si no pots vèncer el dissident, emmordassa’l i emmanilla’l. Es compren, per tant, que el senyor Albiol –que el 12 d’octubre passat celebrava el Día de la Raza en la concentració de la plaça de Catalunya de Barcelona al costat de Falange Española i de col·lectius feixistes, racistes i neonazis- hagi expressat el seu disgust per l’arxivament de la denúncia de la fiscalia contra l’Ajuntament de Sant Cugat per haver donat suport a la resolució independentista del Parlament. Per a un partit com el seu, acostumat a controlar tots els poders de l’Estat, començant pel Tribunal Constitucional, ha de ser tota una contrarietat haver-se d’empassar un gripau com aquest. Però quan les accions són escrupolosament democràtiques, resulta molt difícil criminalitzar-les.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat