Fins quan, Senyor?

Blai Blanquer

Publicat: el 6/set/15
Opinió| Columnes

Tots mirem la tele amb diferents graus d'atenció: als 'tifosi' els apassiona el partit de futbol sencer i el ciutadà segueix resignat tant la política local com el temps que farà. Però no tot és intranscendent.

Aquests dies els mitjans informen de la tragèdia dels emigrants desesperats que fugen de la fam i de la guerra i sovint quan surten del foc van a parar a les brases. Un mínim d'autocrítica em qüestiona: davant d'aquesta catàstrofe i del fracàs de la modernitat, reacciono amb passió, em resigno o -amb el pretext de la impotència- passo plana irresponsablement? S'atribueix a la germana Teresa de Calcuta aquesta reflexió sobre la impotència. 'Només sóc com una gota d'aigua dolça davant del mar amarg. Si li nego aquesta gota, hi faltarà'. Les proporcions de la invasió han agafat desprevinguda la vella Europa. Potser encara no ens hem desvetllat i no ens adonem del futur incert que es prepara. Mentrestant, ens entretenim amb problemes domèstics que són una mofa per als que el mar engoleix i per als que són mal rebuts on no tenen pàtria ni sostre. Al menys, activem la imaginació: posem-nos a la pell de les criatures víctimes innocents i compartim amb ells el salm que diu: 'Fins quan, Senyor, seguireu oblidant-me?'

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià