Val a dir, però, que no hi ha cap guerra de banderes. És cert que Societat Civil Catalana fa mans i mànigues perquè n’hi hagi, però no se’n surt. No se’n surt, perquè tots aquells santcugatencs que consideren la bandera espanyola un símbol d’opressió no necessiten prohibir-la per mantenir-se ferms en les seves conviccions. És la diferència que separa un demòcrata d’un totalitari. Aquest últim barrina i barrina i si pogués 'ah, si pogués!' amb quina celeritat prohibiria que la societat catalana 'la de debò, no pas la galdosa plataforma que n’usurpa el nom' s’expressés lliurement penjant l’estelada al balcó de casa seva.
Sigui com vulgui, a desgrat del totalitari, que vol guanyar als despatxos allò que ha perdut a les urnes, l’estelada de Sant Cugat 'una bandera d’alliberament, que conté valors autènticament republicans' continuarà onejant a la plaça de Lluís Millet. Ara i després de les eleccions municipals. El pal que l’aguanta és prou prim per no envair l’espai dels vianants. Just al contrari de l’envelat que Societat Civil Catalana munta, per exemple, a la Rambla del Celler i que impedeix el pas de la gent. Posats a prohibir, poden començar per prohibir-se a si mateixos.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.