Vull sabates noves

Blai Blanquer

Publicat: el 22/feb/15
Opinió| Columnes

Hi ha un sector de la població que no experimenta que la crisi econòmica l'afecti directament. (Potser per haver estat 'molt de sort' o simplement per ser encara joves immadurs). Alguns, a més, són poc conscients de la situació precària d'altres conciutadans i de la greu injustícia de la fam i la pobresa en el món.

Aquests 'privilegiats' necessiten que algú els faci el favor d'experimentar alguna privació. De fet, hi ha qui a través de l'esport, el muntanyisme o la vida associativa, ha descobert la utilitat i la necessitat de l'esforç i que es pot prescindir perfectament de molts deliris i capricis que altres consideren indispensables. Els que encara no han fet aquest pas, no paren de lamentar-se i reclamar el dret a satisfer allò aparentment imprescindible (el nou model de mòbil o les sabates d'última moda...) Hi ha falses necessitats induïdes per la publicitat, pel desfici de posseir o per l'enveja. És a dir, pel tancament en l'egoisme. Al segle XIII, un poeta persa (Sa'di) va escriure una anècdota que pot ser ben oportuna: 'Em lamentava de no tenir sabates. En passar pel davant de la porta de la mesquita de Damasc, vaig veure un home sense cames. Vaig deixar de lamentar-me i de murmurar contra la meva mala sort'.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià