Matar de fred

Joan Cabases

Publicat: el 17/feb/15
Opinió| Columnes

A l'Estat espanyol hi fa molt de fred, i no només en un sentit metafòric. En un article publicat ahir a La Directa hem pogut saber que tres persones sense sostre han mort en l'últim mes a la ciutat de València. No van aguantar les baixes temperatures de l'hivern. No obstant això, a la nostra nació sense estat no fa falta viure al carrer perquè el fred se't fiqui al cos de forma irremeiable.

Ho diu l'últim estudi de l'Associació de Ciències Ambientals. Amb dades dividides per comunitats autònomes, s'hi mostra com als Països Catalans moren unes 2.200 persones cada hivern per causes relacionades amb el fred a la llar. 18 persones cada dia de desembre a març. D'edat avançada en la seva majoria, però que podrien haver esquivat la mort prematura si visquessin en millors condicions tèrmiques.

I és que són moltes les llars que no poden mantenir una temperatura prou càlida durant l'hivern. Un 26% de les cases valencianes, un 17% de les catalanes i un 6% de les balears no aconsegueixen arribar als 18 graus que la OMS considera necessaris per als seus dormitoris. Una situació, és clar, que complica la salut dels més febles. Diversos estudis ja apunten que fins a un 40% d'aquestes morts poden atribuir-se directament a la pobresa energètica.

Encara que les dades referents a la salut siguin sempre difoses, la injustícia es fa insuportable si es tenen en compte els beneficis de l'oligopoli energètic estatal. Mentre a Catalunya morien 1.200 persones el passat hivern, potser per asma o bronquitis, a Iberdrola s'embutxacaven 1.503 milions d'euros en només sis mesos. Mentre a València perdien la vida 800 persones en el mateix període, potser per pulmonia, a Endesa celebraven la vida amb 1.219 milions d'euros guanyats en només tres trimestres. Mentre a les Illes ens deixaven 200 persones, potser per l'agreujament de cardiopaties o malalties respiratòries, a Gas Natural Fenosa respiraven tranquils amb 932 milions de benefici en un sol semestre.

El poder adquisitiu de les classes populars baixa any rere any. Per contra, el preu de l'energia no renovable oferta per empreses explotadores de la terra i de les persones puja sense aturador. En aquest context, molta gent se suma a cooperatives com Som Energia, que ofereix energia renovable, rebuts detallats i un tracte directe amb els gairebé 20.000 socis amb què ja compta.

No tinc la sort ni la desgràcia d'haver-me de fer càrrec de l'energia que consumeixo. Però sens dubte, si això fos així, em deixaria il·luminar pel model verd i transparent d'iniciatives com Som Energia. El model que pel bé de tots ha de passar de l'alternativa a l'hegemonia.

Ni fred, ni set ni foscor!

JOAN CABASÉS és estudiant de Periodisme, membre de l'Esplai Sarau i militant d'Arran Sant Cugat