Gràcies, 'Ciutat Morta'

Joan Cabases

Publicat: el 20/gen/15
Opinió| Columnes

El documental 'Ciutat Morta' i la seva emissió pel 33 aquest dissabte ens han aportat moltes coses. I en molts àmbits diferents. Tant de bo les reflexions que han sorgit es quedin amb nosaltres i ens ajudin a créixer com a societat. Que siguin la llavor d'uns canvis que han d'arribar.

El programa va tenir una gran audiència. I potser les xifres fan curt. Malgrat emetre's pel germà petit de TV3, ser un dissabte, durar dues hores i començar a quarts d'onze, el seguiment, de 569.000 persones, va multiplicar per 15 el de l'anterior programa de Sala 33. Una barbaritat i un goig, de pensar-hi.

Aquesta gran audiència va poder assistir a una prova que el sistema no funciona. Que policies, jutges i polítics són un de sol, en defensa, sempre, dels seus interessos, abans que no pas dels de la ciutadania. Que la tortura, el racisme i l'estigmatització estètica són elements vertebradors de la feina d'alguns agents. I el que és pitjor: que ho són de forma impune. Com diu un reportatge de Bertran Cazorla, un mínim d'onze persones van morir l'any 2012 als Països Catalans sota dependències policials, en la fase grisa que va entre la detenció i el judici. Estat de dret?

El fet, a més, que s'emetés per televisió fa que el producte el consumís més gent de la que assisteix a un casal, o a alguna de les 150 sales per les quals ja s'havia passat. Un èxit que aquestes idees sovint alternatives siguin, per una vegada i potser de forma una mica més definitiva, opinió majoritària.

L'èxit incontestable de l'emissió del documental obre un altre debat. Sovint es diu que la televisió ofereix 'el que la gent demana'. Com si la graella de televisió sorgís d'una mena de llei de l'oferta i la demanda que posa per davant la voluntat popular. Mentida. Una vegada més, amb 'Ciutat Morta', s'ha vist que la veritat sempre és atractiva. És qüestió de fer bona feina. Salvados, al seu dia, també va trencar aquesta barrera.

Més enllà de l'interès social, 'Ciutat Morta' també posa a debat -inexplicablement- el tipus de periodisme que s'ha de practicar. Alguns aquests dies han titllat el documental de 'periodisme alternatiu'. Per què, alternatiu? Per contrastar informacions? Per no quedar-se en els comunicats policials? Per fer sentir a gent que no ocupa càrrecs institucionals? Per donar veu a col·lectius a vegades i desgraciadament entesos marginals com immigrants o homosexuals? No fotem. No és alternatiu. És periodisme.

El periodista està en hores baixes i s'ho ha buscat ell sol. Va sorgir del poble per controlar el poder. Avui, i des de fa temps, surt del poder per controlar el poble.

JOAN CABASÉS és estudiant de Periodisme, membre de l'Esplai Sarau i militant d'Arran Sant Cugat