Sort de vosaltres

Joan Cabases

Publicat: el 28/oct/14
Opinió| Columnes

Recordo l'11 d'octubre del 2012, quan molts estudiants catalans vam fer vaga i vam manifestar-nos pels carrers de Barcelona i d'altres ciutats del territori. Aquell dia protestàvem contra l'augment de taxes universitàries i denunciàvem la pèrdua de qualitat del sistema universitari i la seva privatització creixent.

Aquella fou una jornada combativa d'entre tantes altres que afortunadament hi ha hagut i hi haurà, sobre educació i altres temàtiques. A aquestes manifestacions de vegades s'hi assoleixen els objectius i d'altres no; de vegades s'hi va acompanyat d'algunes amistats i d'altres sol; de vegades s'hi apleguen autèntiques aglomeracions i d'altres menys persones del que s'esperava. Però per a molts dels qui voldrien canviar l'ordre de les coses, aquest tipus de convocatòries constitueixen una de les poques ocasions per sentir-se capaços d'incidir en les polítiques que s'exerceixen sobre tots nosaltres. I per a alguns, limitar la praxi dissident a secundar vagues i manifestacions (d'altra banda, absolutament necessari) els pot ser insuficient. La impotència i la indignació com a símptomes poden tenir el diagnòstic de la necessitat i el desig de fer un pas endavant en l'activitat política.

I aquest pas arriba el dia en què, posem per cas, es decideix formar part d'una assemblea de joves. Probablement un punt d'inflexió a la vida d'una persona que ben aviat considerarà un encert: quedaran enrere les inquietuds socials i polítiques massa sovint diluïdes en no-res i la impotència, ni que sigui parcialment, podrà veure's transformada en ràbia positiva. Per endavant, la participació al si d'un espai crític i de confiança on la feina feta és formació i on la militància és un gran exercici col·lectiu. D'un projecte compartit que dóna la possibilitat de portar una vida un xic més coherent amb un mateix. D'una ocupació voluntària que treu hores a família, amics i parella però que, vés a saber per què, t'acaba donant més del que tu li dediques.

Desconec si també ens hauríem decidit a militar si visquéssim en uns Països Catalans plenament lliures, socialistes i feministes. Però no és el cas, i justament la nostra activitat política de base té com a motor principal el rebuig que ens genera la trista, il·lògica i gens humana societat en què vivim, controlada per un selecte grup de males persones (perquè pot dir-se més gruixut, però no més clar) que fan i desfan emparades per la impunitat i pel 'sistema econòmic que ha fet avançar més a la humanitat'. Que s'atreveixin a dir-ho a la pobra gent d'algun dels molts països saquejats per grans multinacionals. Democràcia i capitalisme mai podran ser bona parella de ball.

Però per canviar-ho tot comptem amb el més preuat dels patrimonis, que som nosaltres mateixos, vosaltres. Vosaltres i la vostra intel·ligència, el vostre entusiasme i la vostra força. Vosaltres i allò que us mou, perquè mai ningú lluita per res quan a darrere no hi ha esperança en aconseguir-ho. Vosaltres i la vostra consciència, que és on sempre comença tot canvi. Vosaltres i la vostra solidaritat, que fa germanes a tantes lluites.

I guanyarem. Guanyarem perquè no n'hi ha una altra. Perquè és el procés natural després de segles d'opressió nacional que s'ha demostrat insuficient per batre'ns. Perquè algun dia el sentit comú s'imposarà i l'economia estarà al servei de les persones. Perquè aviat aconseguirem que als nostres centres educatius públics, laics, gratuïts i de qualitat s'hi ofereixi una educació allunyada de les relacions socials patriarcals i abusives. I perquè a diferència d'altres, tenim la sort de poder defensar les nostres causes honestament, amb la serenor i la fermesa que atorguen el convenciment i l'experiència, mil vegades repetida, que això o ho fem nosaltres o no ens ho farà ningú, i que o es fa entre totes o no es fa.

I es farà. Sort de vosaltres

JOAN CABASÉS és estudiant de Periodisme, membre de l'Esplai Sarau i militant d'Arran Sant Cugat