Inicia sessió 
Registra't
Remenant els fulls del calendari, apareixen l'any vinent unes eleccions gairebé oblidades: les municipals del maig, els primers comicis als quals els catalans estem cridats a votar si no hi ha cap avançament electoral. A algú li ha passat pel cap que, gairebé sense voler-ho, aquelles votacions es podrien convertir en unes plebiscitàries si és la primera cita electoral després d'un fallit 9N? Per què els partits pro-independència no haurien de portar a tots els programes electorals municipals el compromís d'instar la Generalitat a declarar la independència si tinguessin majoria al ple? S'imaginen plens municipals extraordinaris, similars al d'aquest dilluns a Sant Cugat, per aprovar una moció per la qual una immensa majoria dels més de 900 municipis de Catalunya es posiciona a favor de la independència? No seria una xifra significativa i determinant saber quants dels més de 900 alcaldes i dels més de 9.000 regidors són partidaris de la independència? No hauríem tingut tots els catalans el dret i la garantia democràtica d'haver-nos pogut expressar a les urnes? Els observadors estrangers podrien callar davant dels resultats que en sorgissin? Oi que no seria la primera vegada que unes municipals podrien suposar un canvi d''statu quo'?
Algú pensarà que, tant per tant, més val apostar per unes plebiscitàries al Parlament, però les locals ofereixen alguns avantatges. Per exemple, garantirien estabilitat al govern de la Generalitat fins al 2016, final de la legislatura. També es reduirien les possibilitats de suspendre la votació al mínim. Què pensarien les democràcies civilitzades si es retiressin les urnes als col·legis catalans mentre a la resta de l'Estat espanyol elegeixen regidors, alcaldes i presidents autonòmics amb plena normalitat?
Un altre aspecte és que es permetria als defensors de la independència combinar una campanya nacional amb una de local, amb missatges concrets segons cada població. De fet, seria la repetició de l'esquema de les consultes populars per la independència, com la del 13 de desembre del 2009 a Sant Cugat, durant la qual es va viure, segons els implicats en l'organització, una autèntica unió de totes les sensibilitats de l'independentisme. Amb les eleccions locals s'obriria als municipis un ventall ben ampli de combinacions sense que hagin d'afectar el procés sobiranista: en alguns llocs a alguns partits els aniria bé anar en coalició, en altres indrets es podrien crear plataformes transversals amb entitats de la ciutat i en altres ho deixarien estar perquè no els convindria. En paral·lel, els pactes per governar els ajuntaments podrien basar-se en els programes electorals de cada ciutat, més enllà del fet de compartir - o no - el punt a favor de la independència. La ciutadania sabria, doncs, que els pactes de govern als ajuntaments no haurien d'estar condicionats pel procés, sinó que es podrien basar en les millors aliances per solucionar els problemes de cada municipi. Ras i curt, qui millor per gestionar unes singulars eleccions municipals plebiscitàries que els mateixos que viuen en aquella localitat?
No nego que aquest article no és més que un exercici de política ficció, com tants d'altres que circulen a tota velocitat per Internet. Admeto que pot ser rocambolesc, entesos, i accepto totes les crítiques, però el més trist de tot plegat és haver d'esgotar la imaginació en columnes periodístiques per trobar alternatives a la prohibició de votar. Suposo que almenys en això em donaran la raó.
JOSEP GIMENO és periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.