Contra la segregació
Josep Manuel Prats
Publicat: el 10/abril
Els experts |
Romanones, va ser un conegut polític de la Restauració espanyola. De família de l'aristocràcia, terratinent, accionista de múltiples empreses i, també com a polític, va fer tots els papers de l'auca a la vida pública. Els historiadors l'han definit com el compendi de totes les xacres del sistema polític: clientelisme, corrupció i despotisme, qualificant-lo de polític maniobrer i sense gaires escrúpols. A ell s'atribueix la sentència 'facin vostès les lleis i deixin-me a mi fer els reglaments'.
El mateix ha passat amb el Pacte contra la Segregació, que ara fa cinc anys. Qui no podia estar a favor d'un pacte de país com aquest? Bé... potser algú, però per raons que considero ideològiques. Un cop teníem el pacte, el nostre "romanones" de torn en va fer el reglament, i els drets fonamentals i les llibertats individuals se n'han ressentit en mans d'un govern que, com tots, només compten vots i dies a la cadira en lloc de buscar el veritable bé comú en una societat en llibertat.
Els principals problemes estructurals que calia solucionar, segons el mateix Pacte, eren l'infrafinançament del Servei d'Educació de Catalunya -i especialment el de la iniciativa social- i la segregació residencial. Són problemes que encara no s'han abordat seriosament per part del govern i, per tant, el problema principal persisteix. Es va optar només per la "distribució equilibrada" i la reducció de l'oferta i així continuar escanyant econòmicament la iniciativa social. Es va voler mantenir un equilibri impossible entre la proximitat i la redistribució, conduint malèvolament a les famílies en els processos de preinscripció i manllevant-los el seu dret fonamental preferent -subratlla la Declaració Universal dels Drets Humans-, a triar el tipus d'educació que haurà de donar-se als seus fills, conforme a les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques.
Vam signar el Pacte contra la segregació amb la profunda creença que lluitar per millorar l'educació de tots els infants i joves és un bé. Malgrat la nostra constant participació, de totes les aportacions realitzades en defensa dels drets fonamentals, sembla que aquests drets en lloc de garantir-se es menystenen, s'obvien i s'ataquen.
El màxim exponent d'aquest "romanonisme" és el decret 11/2021, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya. Hi vam presentar desenes i desenes de milers d'al·legacions de les famílies damnificades, però que van passar mesos apilades a un racó del departament fins a l'oblit. El resultat és que l'administració trepitja els drets fonamentals dels ciutadans a través de la programació i del procés de preinscripció, imposant a les famílies un sistema despòtic amb criteris exclusivament de comoditat per administrar a la soviètica, incompatible amb els principis democràtics.
Ens diuen societat madura democràticament quan els convé als seus interessos espuris, perquè la realitat és que tracten despòticament els ciutadans i la majoria calla i s'ho empassa sota el criteri que si ho fa l'administració, ho deu fer pel bé dels ciutadans, i massa sovint no és així. I en educació han demostrat al llarg de molts anys que el bé dels infants i joves els importa ben poc, mentre estiguin estabulats allà on cal i que tampoc aprenguin gaire, que podrien pensar.
L'exercici de la llibertat personal és la gran batalla de tots els temps. De l'antic esclavatge i la servitud medieval, potser ara hi tornem sota la falsa capa de la democràcia, les llibertats i el populisme. L'únic antídot és la bona educació per a tots i un marc real de drets i llibertats, ja enunciats, i que es puguin exercir. "Només" ens falta això.
Cal veure què ens volen plantejar els partits que ens demanaran el vot en quatre setmanes. Ens hem de mirar bé les seves propostes per saber si volen continuar mantenint-nos en la mediocritat i les pica-baralles d'opereta, o bé volen aixecar de debò el país, amb una veritable educació profunda i de qualitat, que ajudi les famílies a involucrar-nos positivament en el més important que tenim, que valori i prestigiï el paper del professorat, que atengui totes les necessitats educatives i socials i que respecti tots els drets i llibertats fonamentals i, a més, fer-ho.
JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)