La creativitat a l'escola

"El més important és tenir un entorn respectuós amb la creativitat que permeti que aquesta floreixi

Carmen Arrufat

Publicat: el 7/abr/21
Els experts |

Vivim un temps de canvis accelerats que comporta situacions per a les quals no hi ha receptes ni exemples previs, situacions que requereixen una intel·ligència creativa capaç de buscar noves maneres de fer les coses i d'adaptar-se a les noves circumstàncies. La gent creativa provoca canvis; cal canviar el món, fer-lo millor, adaptar-lo als nous reptes sense perdre el que hi ha de bo en ell, entenent que la creativitat no és només una actitud davant l'art sinó una actitud davant la vida i que... la creativitat s'educa a tot arreu!

COM EDUQUEM LA CREATIVITAT A L'ESCOLA?

La creativitat és una competència transversal que s'educa des de tots els àmbits i amb projectes aparentment no relacionats amb aquest aprenentatge. El camp de l'art suposa un excel·lent camp d'entrenament per fomentar la creativitat ja que exigeix un tipus de pensament no lineal, provoca una contínua presa de decisions en un entorn segur, implica flexibilitat davant el preestablert, porta a la combinació de coses aparentment divergents...habilitats que faciliten l'aprenentatge d'estratègies creatives i que estan present en l'art sempre i quan no el reduïm a fer manualitats o a copiar obres d'alguns artistes sense possibilitar l'emergència de l'expressió o d'un diàleg personal amb el que s'està fent. La música, les arts plàstiques, l'expressió corporal són sens dubte grans aliades de la creativitat.

Però com dèiem més a dalt, l'art no és l'únic camp des del qual podem fomentar la creativitat. La creativitat s'educa (o es "deseduca") sempre i a tot arreu. Per educar en aquesta competència, el més important és tenir un entorn respectuós amb la creativitat que permeti
que aquesta floreixi.

Un entorn d'escolta on els infants se sentin valorats, escoltats i tinguts seriosament en compte.
Un entorn respectuós que no ridiculitzi els errors o les idees divergents; capaç d'interrogar la validesa de les diferents aportacions, però sense provocar la vergonya o el sentit del ridícul que són els grans enemics en el desenvolupament de la creativitat: Mostrant respecte i valorant totes les aportacions.
Un entorn que entengui que l'error no és un fracàs, sinó una part necessària del procés d'aprenentatge.
Un entorn auto reflexiu, capaç de reflexionar sobre si mateix, d'admetre noves idees i d'efectuar canvis.
Un entorn flexible que sàpiga adaptar-se als imprevistos sense dramatitzar els inconvenients.
Un entorn sense presses que no els doni tot fet per accelerar el ritme.
Un entorn que combini la llibertat amb els límits, entenent que la manca de límits és tan perjudicial com l'excés de pautes.
Un entorn que deixi fer, però que ensenyi perquè com JA Marina adverteix hi ha escoles que erròniament "piensan que para no destruir la creatividad infantil es mejor que los niños no aprendan nada, que se dejen llevar por su espontaneidad, porque toda acción educativa esteriliza" (Marina: 2013, p.13). S'ha de buscar un equilibri entre "deixar fer" i acompanyar activament. No intervenir mai pot ser tan perjudicial com la de l'excés de directivisme. La creativitat necessita d'un acompanyament que ajudi a verificar els resultats de la recerca, que motivi, que aporti referents i models, que dialogui o fins i tot contradigui respectuosament, que proposi reptes motivadors ... "El talento no está antes, sino después de la educación" (Marina,2012:13).

Un entorn així facilita l'emergència de la creativitat en persones naturalment creatives, però també en persones que, sense saber-ho, també ho són! Perquè tots podem millorar en creativitat i no és una qualitat exclusiva d’unes persones especialment dotades.

ORIGINALITAT I CREATIVITAT
La creativitat, a diferència del que de vegades es tendeix a creure, no és només fer coses originals, diferents, divertides, sinó que -en paraules de JA Marina- consisteix més aviat a "producir intencionadamente novedades valiosas: no basta con que sean originales", en la "generació d'idees noves, apropiades, d'alta qualitat" o com diu Ken Robinson "és: "El proceso de tener ideas originales que tengan valor (...) Se podría decir que la creatividad es imaginación aplicada" (Robinson,2009: 99). La creativitat està ordenada a un fi, té un propòsit: solucionar un problema, millorar les condicions de vida, crear alguna cosa valuosa que enriqueixi la nostra manera d'entendre o contemplar el món. La creativitat no és un divertiment superficial, és part essencial del progrés humà i fins i tot de la nostra supervivència (Serrano y Nafria, 2014).

Tot i que fantasia i creativitat tenen aspectes en comú i s'enriqueixen mútuament, hi ha una diferència que consisteix en el pas a l'acció que constitueix el fet de "crear". El creador no fantasieja, fa. La creativitat no consisteix només en ser imaginatiu, és ser capaç de fer alguna cosa a partir d'aquesta imaginació. Aquí tenim un gran repte: passar al camp de l'acció, de la creació; educar infants que trobin la manera de plasmar els seus somnis, contrastant, avaluant i refinant les seves idees d’acord amb la seva edat. En els somnis tot funciona, és quan verbalitzem o portem a la pràctica aquests somnis, quan aprenem a ser creativament intel·ligents. Creativitat no és acceptar, sense criteri, qualsevol ocurrència aparentment atractiva, sinó que implica un procés d'indagació i de contrast de solucions que, a poc a poc, aporta un bagatge creatiu. "La creativitat és el punt de trobada entre la imaginació i la realitat."(Clouder, 2012:17)

EL DILEMA DEL TALENT
Bruner (1981:194) diferencia creativitat de geni. Potser només uns pocs arribaran a destacar en un determinat camp, però està a l'abast de tots ser més creatius. Podem ser creatius encara que no ens agradi pintar, som creatius a l'explicar un conte de manera diferent, quan cerquem solucions alternatives a accions tan quotidianes com l'alimentació o als problemes d'aparcament, quan pensem una proposta docent perquè els nostres alumnes aprenguin geometria d'una manera vivencial. Però cal tenir en compte que la creativitat exigeix aturar-se a pensar les diferents possibilitats, no són ocurrències instantànies que surten del no-res, la creativitat s'enriqueix amb l'estudi, amb la curiositat per conèixer altres formes de fer, amb la reflexió sobre les experiències prèvies; quan diem que no som creatives potser tenim por o poques ganes de sortir de la nostra zona de confort, potser les nostres creences sobre nosaltres mateixes ens porten a pensar que no sabem, que no podem, que no som creatives.

COM ACTIVAR LA CREATIVITAT A CASA?
Un entorn excessivament directiu o proteccionista no afavoreix la creativitat. Hem de donar l'oportunitat als nens i nenes de ser creatius, no donar-ho tot fet, tot solucionat, pensat per endavant i programat. L'oportunitat d'equivocar sense por, de prendre decisions a la seva
mida i acceptar les seves conseqüències és fonamental per créixer en creativitat. Les rutines, tan essencials en els primers anys de vida i les activitats quotidianes de cada dia, poden ser una gran ajuda en l'educació de la creativitat. Vestir-se sols quan són petits, endreçar
l'habitació, limitar l'ús dels dispositius electrònics o l'excés d'activitats que nos els deixen temps lliure per "avorrir-se"... són estratègies de creativitat, si deixem la llibertat suficient perquè les resolguin creativa i autònomament.

A excepció d'unes poques coses, diferents per a cada família, que potser han de ser exactament d'una determinada manera, queda un gran espai perquè el nen/a resolgui altres tasques de manera creativa i autònoma. Aprofitar les rutines quotidianes com a reptes pot ser
molt beneficiós i -de vegades per pressa, per un excés de protecció, per por al descontrol o a un resultat final poc atractiu- els ajudem en excés o els resolem problemes que en realitat no són problemes sinó reptes.

Les rutines són convenients: les hores de llevar-se, de menjar, els rituals que els ajuden a l'hora d'anar a dormir ... Aquestes rutines no impedeixen la creativitat, ofereixen al nen una estructura i una seguretat fonamental que ordena la seva vida i facilita que la seva intel·ligència pugui centrar-se en tasques més creatives i projectes més complexos. En realitat es tracta d'enriquir les rutines i -dins d'un ordre i uns límits clars- permetre les seves pròpies creativitats i autonomia. No oblidem que tots som creatius! La creativitat, com qualsevol altra habilitat, requereix un entrenament i un ambient propici, però és a l'abast de tothom i tots podem incrementar-la!

Carmen Arrufat és cap d'estudis de La Farga Infantil i Doctora en Belles Arts