Silvia Manzana: ''Jo no vesteixo cossos, sinó actituds i ànimes''
Dissenyadora de moda
De la psicoanàlisi a l'escriptura passant pel disseny, la santcugatenca es considera una persona 'curiosa' i 'creativa'
Comparteix:
Silvia Manzana / Foto: Cedida
avui, a les 06:00 Carme Reverte / Eva Garrido EntrevistaPDF
La dissenyadora de moda Silvia Manzana afirma que ''viure no és el mateix que respirar'' i que atrevir-se a viure és ''un esforç'' i ''un art''. Amb aquesta filosofia, Manzana impregna d'alegria i color els seus tots els seus dissenys. De mare modista, la passió per la moda li ve de ben petita, quan ja creava peces pròpies plenes d'originalitat per anar a l'escola. Va ser amb el temps, però, que després de treballar vuit anys per a una empresa va decidir emprendre el seu camí al món de la moda; primer, venent roba, i més tard, creant una primera col·lecció inspirada en l'actriu Audrey Hepburn. En una entrevista al magazín 'Connectats' de Ràdio Sant Cugat Silvia Manzana revela la seva manera de veure i viure la moda, sempre des de la inspiració i la creativitat.
ESCOLTA-HO
Silvia Manzana és la teva firma de moda, la teva empresa, però com és la Silvia més íntima? La meva feina i el meu ésser estan molt units. És a dir, tinc la sort de treballar en una cosa que m'emociona. L'altre dia ho comentava amb els meus comercials, ''nosaltres no venem un producte, nosaltres fem relacions'' i la relació més bonica i més forta és la inspiració. M'omple el fet d'arribar al cor d'algú utilitzant la roba, que per a mi no és un producte, és un mitjà de transport. Tinc la sort de ser Silvia Manzana a tot arreu.
De petita ja desprenies tota aquesta energia? La meva mare, quan era petita, sempre em deia que li donava el doble de feina. Va ser tenir-me i plantejar-se si tindria més fills o no perquè era un terratrèmol. I a l'escola sempre he sigut bastant diferent. La meva mare era modista i quan l'acompanyava a comprar teixits em feia les meves combinacions i les meves peces per anar a l'escola. Encara avui dia quan fem trobades d'exalumnes els meus companys se'n recorden de les faldilles que em feia! Jo cridava l'atenció amb la roba perquè transmetia molta alegria.
Ja veig que des de ben petita et veus fascinada per aquest món i, sobretot, perquè ho vas veure amb la teva mare que era modista. Tan clar ho tenies que et volies dedicar a la moda? Mira, he fet moltes coses. Abans de tenir la meva pròpia empresa vaig treballar com a product manager en una companyia molt gran, però sempre que veia la gent pel carrer em preguntava com els podria inspirar a través de la roba. Si hagués de posar una paraula al meu currículum seria 'curiosa' i 'creativa'. Sempre he pensat que si una cosa es pot fer d'una manera, per què no la podem fer d'una altra? Vaig treballar per a una empresa durant vuit anys i hi vaig aprendre molt, però va arribar un moment que necessitava anar al meu aire. I vaig començar amb la roba, perquè vestir-se és explicar una història, i sempre m'ha cridat l'atenció aconseguir que la gent es miri com es veu, és a dir, molta gent es veu d'una manera i no s'atreveix a ser com és, sobretot les dones, vull que es mirin al mirall i es reconeguin. Vaig començar amb una empresa molt petita, que es deia Corazonhadas, amb 'h' intercalada.
Et vas formar d'alguna manera per dedicar-te al sector de la moda? No, què va. És a dir, és molt fort perquè primer vaig començar amb la roba. Primer la comprava i la venia, però quan em vaig cansar que tothom copiés o trobés el mateix al mercat vaig decidir fer el meu pas, la meva primera col·lecció es deia 'Esmorzar amb diamants', inspirada en l'Audrey Hepburn. Vaig agafar la meva mare i li vaig dir ''anem a fer una col·lecció'' i em va dir que si estava boja, que no tenia la tècnica. Llavors, vaig començar a dibuixar, a formar-me i llavors ja em vaig convertir en la directora creativa de la meva marca.
Quan se t'acut que el teu nom servirà per a la teva pròpia empresa? Després de Corazonhadas va venir Hora Bruja, que és el nom del primer llibre que vaig publicar. També soc escriptora i, de fet, estic preparant el segon, que serà de poesia. Com que escric, vull que la roba tingui una manera de comunicar. Amb el nom d'Hora Bruja la gent no acabava d'entendre què venia, no sabien si venia cartes del tarot o gats negres, així que vaig decidir posar el meu nom, Silvia Manzana.
Quantes botigues tens ara? Ara tinc la de la plaça de Doctor Galtés i la del carrer de la Riera. També vaig obrir a Sabadell, però al final vaig tancar. Crec que el futur dels creatius, almenys en el meu cas, no passa per tenir punts de venda, sinó punts de convocatòria. Tinc l'atelier al carrer de Manel Farrés, 15, i vull que sigui el cor del meu negoci. Jo el que vull és que a la meva ciutat, que és Sant Cugat, pugui tenir un lloc de referència on la persona no només s'emprovi roba, compri i aprengui sobre estil, sinó que pugui formar part del procés creatiu. És a dir, que si a una clienta li agrada una faldilla, però se l'imagina en un altre color, doncs que vingui i la fem juntes. No es tracta de fer molta roba, sinó que es tracta que la gent conegui la nostra marca i la tingui com a referència.
I què té a veure Silvia Manzana amb la psicoanàlisi? M'encanta! He estudiat tant sobre la psicoanàlisi... La psicoanàlisi vindria a ser com un mapa, saps? Un mapa que ens parla de tot allò que no veiem. El 85% de les coses i les decisions que prenem al llarg del dia no sabem d'on venen. Som com uns icebergs, la punta la tenim clara, però la resta que està al fons del mar no sabem d'on venen. Jo volia tenir la informació d'aquesta part del gel enfonsada que no veiem. Per fer-ho, la psicoanàlisi és perfecte. I també em va molt bé perquè sempre dic que jo no vesteixo cossos, sinó les actituds, les ànimes... Això m'ajuda molt a connectar, a no fer judicis, a observar, a escoltar. És molt important per mi.
T'hem presentat, en part, amb la manera com et defineixes en el teu blog. Ens agradaria saber, de tot el que hem explicat, què és el que a tu et causa alegria o et posa de bon humor? Doncs per exemple, parlar ara mateix aquí és una cosa que em causa alegria. Per a mi, el meu objectiu del dia a dia és estar alegre, perquè és l'energia que faig servir. I de bon humor em posa... Doncs una dutxa calenta o estar amb els meus fills, veure com un pinta i l'altra fa una altra cosa...
Com t'imagines en un futur? M'imagino tal com estic ara, però amb més repercussió enfocada a ajudar a la gent, que pugui fer que la meva feina tingui un sentit i que aquesta alegria es materialitzi d'alguna manera i fer escola. Tinc ganes d'això, de fer escola.
DECLARACIONS
Sílvia Manzana
I un dels mapes fantàstics per mi és la psicoanàlisi. Conèixer-te des d'aquest punt, saps? Trobar-te. Em va molt bé perquè, o sigui, jo sempre dic que jo no vesteixo els cossos. A mi els cossos, la veritat que... Vesteixo les actituds, les ànimes.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.