Bernat de Pablo: ''Treballant al Barça tinc tots els recursos que un metge esportiu podria desitjar''
Metge de la secció de Futbol Sala del F.C. Barcelona
Ha treballat 17 anys com a metge de família a l'Hospital Universitari Mútua Terrassa
Comparteix:
Bernat de Pablo / Foto: Cugat Mèdia
avui, a les 06:00 Carme Reverte / Eva Garrido EntrevistaPDF
Bernat de Pablo és metge de família per vocació, però la vida l’ha portat a exercir en el camp de la medicina esportiva. Es va llicenciar a la Universitat Autònoma de Barcelona i fa uns anys es va doctorar per la Universitat de Vic. Des de l’any 2009 col·labora amb la selecció espanyola d’Hoquei Patins, amb qui ha aconseguit quatre campionats d’Europa i dos campionats del Món. Des de fa sis mesos és també el metge de la secció de Futbol Sala del Futbol Club Barcelona. En una conversa al magazín de Ràdio Sant Cugat ‘Faves comptades’, de Pablo fa balanç de la seva carrera com a metge i de l’experiència de treballar en un equip de l’elit esportiva com ho és el Barça.
ESCOLTA-HO
Actualment, ets el metge de la secció de Futbol Sala del Futbol Club Barcelona, però ja havies treballat al Barça amb anterioritat, oi? Vaig estar amb el Barça durant la pandèmia. Durant dos anys vaig ser el metge del primer equip d'hoquei. Després de la pandèmia ho vaig deixar, tot i que continuava relacionat amb el club, i ara he tornat.
Com s'arriba a ser metge del Barça? Doncs sent un gran aficionat de l'esport, perquè si no entens l'esport és molt difícil la figura del metge que treballa al Barça. Els metges que estem allà estem pràcticament tot el dia amunt i avall, amb partits, amb desplaçaments... Clar, no és la manera que molts entenen la medicina. Quan la gent pensa en un metge el visualitza en un hospital o en un ambulatori, no pensen que potser has de marxar una setmana a fora per un campionat, o has de deixar la família un mes perquè te n'has d'anar amb la selecció a un Mundial a l'Argentina. Has de ser d'una manera molt especial per dedicar-te a això i és difícil trobar aquest perfil de gent. Som pocs els qui estem disposats a posar-hi tota aquesta dedicació.
Has sentit mai pressions o terminis perquè un esportista es recuperi? Evidentment! No és com quan un treballador s'agafa una baixa. Aquí hi ha superiors, o fins i tot els mateixos jugadors, que et diuen: ''necessito estar bé d'aquí a dues setmanes, no d'aquí a tres''. Aleshores un ha de buscar l'equilibri entre el rendiment de l'esportista i el que pot ser perjudicial per a la seva salut. Hi ha coses amb les quals no es pot jugar.
Per exemple, ara es vigilen molt els cops que es donen al cap els jugadors, com ha passat recentment amb Gavi. Si el metge diu que no pot jugar, per molt que un jugador ho vulgui, no pot jugar. Amb les neurones no es juga. Una altra cosa que pot ser és que el jugador tingui un esquinç al turmell i aquest li quedi una mica tocat, però és clar, quan parlem de coses més severes has de fer valdre la teva experiència i coneixements. El metge ha de marcar els límits i dir ''d'aquí no es passa''.
L'hoquei patins és l'esport que més has treballat dins de la medicina esportiva? Sí, la veritat. Mai havia vist l'hoquei patins, però el meu cap d'aleshores era el coordinador de la selecció d'Hoquei Patins. Quan ja li arribava el moment de la jubilació em va començar a delegar coses. Així és com vaig anar a parar a l'hoquei patins. Vaig començar a anar amb la selecció cap allà el 2009 i encara hi continuo al capdavant, és un esport que t'enganxa molt quan el vius des de dins. Ho compatibilitzo amb la meva feina al Barça.
A més de la selecció del Barça també has estat al Centre d'Esports Sabadell i al Club Natació Terrassa. Com és el dia a dia d'un metge en un club d'elit esportiva? A veure, és important diferenciar el concepte d'elits esportives perquè n'hi ha moltes. Per exemple, hi ha molts equips aquí a Sant Cugat que estan en una elit esportiva, però no tenen un metge en el seu dia a dia perquè no se'l poden permetre. El que tenen habitualment és un metge consultor, és a dir, si un jugador té una lesió me'l porten, però no estic en el dia a dia de l'equip. Quan estic al Barça o quan estava al Centre d'Esports de Sabadell la dedicació és completa, estàs allà tot el dia; arribes al matí, passes visita a tots els jugadors, com si fos el seu metge de capçalera, veus com es troben... En aquest dia a dia intento que el pacient estigui en les millors condicions perquè rendeixi al màxim possible.
Bernat de Pablo en un partit del Barça de futbol sala / Foto: Cedida
Com conjugues aquesta vida professional amb la personal? És una mica complicat... Els meus tres fills fan esport i tots tenen partits quan arriba cap de setmana i jo també, així que ens hem d'espavilar. Hi ha vegades que estic de viatge i la meva dona ha de gestionar els partits dels altres tres. És ben cert que perquè tot això rutlli la infraestructura familiar ha d'estar ben engreixada, perquè si no és molt complicat. També hi ha dies que si l'equip no entrena, tinc el dia per mi i puc fer altres coses. També hi ha coses que no es poden preveure, com per exemple, que de sobte l'entrenador s'enfadi i digui: ''demà que teníem festa, demà entrenem'', i tu ja pots tenir els plans que tu vulguis que t'has d'aguantar. O també, per exemple, pots pensar que un partit acabarà a dos quarts de deu com sempre, però si un jugador es fa mal l'has d'acompanyar a l'hospital i en lloc d'arribar a casa a les deu de la nit arribes a les tres de la matinada... Vaja, aquestes coses van amb la feina.
Per si tot això no fos prou, també ets professor de l'Escola Universitària d'Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa i de la Universitat Internacional de Catalunya. La docència sempre m'ha interessat. Els meus pares són professors i sempre m'ha agradat. Com que és poc habitual que a la gent li agradi impartir classe, quan un entra en això ja li comencen a proposar un munt de coses; ara un màster, ara un postgrau, ara no sé què... I vas fent. Ara mateix sí que em comença a costar una miqueta més això de compaginar les classes amb els viatges. Faig mans i mànigues per arribar a tot. A l'Escola Universitària d'Infermeria i Teràpia Ocupacional faig classes d'anatomia al primer curs. I a la Universitat Internacional de Catalunya faig classes de patologies mèdiques pels qui fan la carrera d'Odontologia, i pels qui estan fent Medicina faig classes de medicina esportiva, lesions esportives i aquesta mena de coses. A tot això suma-hi els postgraus i altres temes!
De quina manera us ajuden en els diagnòstics els avenços tecnològics? Treballar al Barça és com treballar a la NASA, perquè tinc tots els recursos que un metge esportiu podria desitjar. Els altres clubs on treballo no puc imaginar-me tenir tantes eines al meu abast. Per exemple, al Barça tenen una màquina de ressonància pròpia que en cas que un jugador es faci mal, en mitja hora li puc fer una ressonància. Això ho compares amb els pacients de la Seguretat Social, que poden esperar fins a dos anys, i és tot tan diferent... Puc fer diagnòstics molt més acurats i quasi immediatament que em permeten fer pronòstics d'una manera molt més ràpida. Després, altres recursos tecnològics que faig servir són el monitoratge dels esportistes per evitar sobrecàrregues que ens porti a una lesió o que ens porti a tenir un jugador més temps parat del necessari.
Parlant de sobrecàrregues, també hi ha casos de lesions en què els esportistes recauen una vegada i una altra... Com actueu en aquests casos? Amb el monitoratge, com et comentava, és molt més fàcil detectar situacions de perill. Ja depèn dels entrenadors si hi creuen o no hi creuen, però jo sempre aviso quan un jugador està en risc o si aquell dia no pot entrenar o si a l'entrenament hauria de fer una altra tasca perquè s'ha detectat que està més carregat del compte i pot ser que acabi lesionat. Després, segons la situació, et faran més cas o no depenent de si el jugador tenia un partit important o no.
L'estil de vida influeix en el rendiment i les lesions que pugui tenir un esportista? Per exemple, hem vist en el cas de Pedri que se li ha fet un pla especial d'entrenament i alimentació. Afortunadament, cada vegada hi ha més esportistes conscients de la importància de l'alimentació, el descans i l'entrenament. Abans als jugadors els costava molt entendre-ho això, però a mesura que els anys avancen i ja no són tan joves són més conscients que s'han de cuidar si volen allargar la seva carrera esportiva que, desafortunadament, té data de caducitat. I aquest consell val per a tothom, no només als esportistes. Si dormo bé, menjo bé i faig activitat física, la meva salut millorarà. Jo ho segueixo al 100%.
DECLARACIONS
Bernat de Pablo
Amb el Barça tenim la sort que vivim en la NASA perquè tens tots els recursos que un metge de l'esport podria desitjar. A tots aquests altres clubs en els quals treballo no pots ni imaginar-te tenir un recurs. Jo sempre poso l'exemple, al Barça tenim una màquina de ressonància pròpia. Hi ha una màquina de ressonància que és del Barça i que la podem fer servir a l'hora que vulguem.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.