Rocío Berenguer: ''El que més m'agrada de la Floresta és que és una mica salvatge''
L'artista florestana, resident a París, visita el magazín radiofònic 'Faves comptades'
Comparteix:
Rocio Berenguer / Foto: Cugat Mèdia
el 8/novembre Eva Garrido / Faves Comptades EntrevistaPDF
L'artista florestana Rocío Berenguer ha tornat a casa aquest octubre per presentar 'The Bad Weeds', una de les seves últimes creacions, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Aprofitant la visita, el magazín radiofònic 'Faves comptades' l'ha convidat per conversar al voltant de la seva visió com a artista, així com dels seus records d'infància i adolescència a la Floresta.
ESCOLTA-HO
Dèiem que 'tornes a casa' perquè tu ja fa uns anys que vius a París, oi? Sí, ja fa molt de temps que visc a fora. Fa 13 anys que estic a França i 9, crec, a París. Hi vaig anar de passada, però he allargat una mica l'estada.
Què és el que et va portar a fer aquest canvi? Per què deixes la Floresta i t'acabes instal·lant a la capital francesa? La majoria de decisions han sigut per amor. Em vaig enamorar d'un dramaturg francès que vaig conèixer al Festival de l'Obrador, a la Sala Beckett. Aleshores vam començar a fer coses junts, vam crear una companyia, a treballar, i ens vam instal·lar a Marsella. A partir d'aquí ja em vaig començar a implicar en projectes, una cosa portava a l'altra, i em deia a mi mateixa ''quan acabi aquest projecte, potser després torno, o vaig a un altre lloc'' perquè volia anar a Londres o a altres països. I al final, encara no has acabat un projecte que ja n'estàs començant un altre.
Tot i que l'amor t'hagi portat lluny de casa encara tens i mantens aquest vincle amb la Floresta perquè hi tens part de la teva família. Sí, sí. Encara hi viu la meva mare. Ella continua vivint a la Cúpula, allà on el meu pare va crear l'editorial amb el mateix nom. Ara el meu pare ja no hi és des de fa temps, però la meva mare s'ha quedat amb la casa i llavors hi vaig sovint. És que la Cúpula és un espai molt especial. És com una espècie de nau espacial, barca i OVNI enmig de la Floresta.
Per a qui no conegui la Cúpula, si algun dia passa per la Floresta, que sàpiga que hi ha aquesta casa que és on viu la família de la Rocío. Per cert, la teva infantesa i adolescència l'has passat a la Floresta. Què recordes d'aquella etapa? El fet d'estar sempre a fora, al carrer. Al carrer, als jardins, d'entrar dins les cases abandonades, d'estar davant l'església, amb els arbres... El que més m'agrada de la Floresta és que és una mica salvatge. Llavors, la manera d'apropiar-se de l'espai públic, com no està tan utilitzat o comercialitzat, obre molt les possibilitats a la invenció, a la creació. Era un terreny de joc molt lliure.
Abans feies referència al teu pare. Que el teu pare fos Josep Maria Berenguer, editor de la revista de còmics 'El Víbora', i la teva mare mestra de l'Escola d'Art ha tingut alguna cosa a veure amb la teva vocació d'artista? Podria dir que no soc gens original, perquè ho he agafat tot d'ells. És a dir, tot el que em semblava bo agafar. Del meu pare crec que he heretat una part molt punk, de cerca de llibertat, de crítica social i política... I de la meva mare; l'espiritualitat, una manera de veure la bellesa i l'estètica del món.
El CCCB et va definir a la seva web com a ''una artista indisciplinada que projecta la humanitat cap a un món transespècie, entre la realitat i la ficció''. Tu com traduiries això en un llenguatge col·loquial? És a dir, com és el teu treball? Com són les teves creacions? Sempre estic treballant a partir de narratives o imaginaris del futur. Pot ser un futur pròxim o un futur més llunyà, en què imagino unes altres maneres de coexistir amb altres espècies o amb altres formes de vida, o unes altres maneres de la representació humana. Totes aquestes narracions o ficcions prenen forma d'espectacle, principalment de teatre i dansa o, moltes vegades, com a instal·lacions o obres d'art digital.
I el discurs que vols transmetre, quin és? Depèn de cada obra. Per a mi, la qüestió, és poder-se apoderar d'un futur. És a dir, quan tot depèn del lloc de la societat on estàs, t'oblides de sentir-te propietari del teu futur. Per tant, per a mi és com una posició molt política el fet d'empoderar-se per alliberar-se, per apropiar-se de les tecnologies, de la ciència, dels coneixements, dels imaginaris...
I això també és el que explica 'The Bad Weeds'? D'alguna manera sí. 'The Bad Weeds' és un grup de música transespècie. Són un grup d'humans que per buscar una manera de resiliència es van hibridar amb males herbes i ara són mutants, entre un ésser humà i un ésser vegetal. Llavors, aquests éssers, proposen la hibridació entre espècies per ser més resilients i perquè consideren que l'ésser humà, ja no és sexy, perquè per a ells, ser 'sexy' significa tenir possibilitats de futur, i l'humà en té cada vegada menys.
L'espectacle de 'The Bad Weeds' ha passat per Madrid, per París, per Suïssa, i finalment, per Barcelona. Trobes diferències en com ho rep el públic en un lloc o un altre? Faig moltes gires per Europa amb els meus espectacles i sí que és veritat que hi ha alguna cosa que es pot reconèixer com a cultura europea. No hi ha tanta diferència entre països europeus com sí que n'hi ha si vas a l'Índia o a l'Àfrica de l'Est o a un altre continent. Quan he estat al Marroc, per exemple, la manera d'estar del públic en un espectacle és molt diferent de la d'Europa. Allà s'aixequen, interactuen... Aquí hi ha molt més silenci, la gent s'espera al final per aplaudir... Les convencions socials d'un lloc i un altre són totalment diferents.
Tot i això, també hi ha diferències entre els països europeus. Per exemple, a l'espectacle faig referències a Son Goku o musicals amb 'Mala hierba nunca muere' i és clar, són referències que a un altre lloc, com França, pot sonar interessant, però no ressona de la mateixa manera que aquí. Així que quan utilitzes referències culturals, sí que és difícil que s'entenguin de la mateixa manera arreu.
Per acabar, tens algun projecte a curt o a mitjà termini? Amb 'The Bad Weeds' com que és una obra transmèdia, la idea és fer-la des de diferents formats. Està l'espectacle-concert, però ara estem preparant també el disc, també estem preparant una instal·lació interactiva que es presentarà a Suïssa, a Itàlia i espero que pugui venir també a Barcelona. I estic preparant una altra peça de teatre, nova, que es diu 'Otrades y malentendidos'.
DECLARACIONS
Rocio Berenguer
El que més m'agrada de la Floresta és que és una mica salvatge. Llavors, la manera d'apropiar-se de l'espai públic, com no està tan utilitzat o comercialitzat, obre molt les possibilitats a la invenció, a la creació.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.