Daniel Bertomeu és un jove pianista que ja acumula més d'una dotzena de premis i reconeixements. Ha tocat al Carnegie Hall de Nova York, a l'Elfers Hall de Connecticut, al monestir de Pedralbes de Barcelona, a l'Auditori laFACT de Terrassa i al Festival de Música de Ripoll, entre molts altres escenaris. Tot plegat és molt lloable, però encara ho és més si es té en compte que Daniel Bertomeu té, tan sols, 15 anys. El músic explica en una entrevista al magazín 'Faves comptades' d'on li ve la passió pel piano, així com els seus projectes de futur.
ESCOLTA-HO
Tens una carrera prometedora com a pianista i, de fet, ja estàs cursant cinquè del grau professional de piano al conservatori professional de música El Musical de Bellaterra. Com compagines l'activitat musical amb els estudis de quart d'ESO? Doncs la cosa és una mica complexa. A les tardes he d'estudiar un mínim de quatre hores de piano i després he de fer els deures de l'institut. Tot i això, he de dir que des del meu institut, l'Angeleta Ferrer, em faciliten bastant les coses. Ho porto com puc, i de moment bastant bé. No em puc queixar.
I et queda temps per tu, per entretenir-te, per fer vida social i quedar amb els amics? No tinc massa temps per mi. El meu temps és quan estudio i quan toco. Amb això no necessito temps lliure, és la meva vida. Les tardes, quan toco, és la meva estona preferida. Ho gaudeixo molt.
D'on et ve aquesta passió pel piano? Hi ha algun antecedent familiar? Doncs no. A la meva família ningú és músic, tot i que tots en sabem molt de música i des de ben petit m'han posat música a casa. Jo estudiava piano de petit, però com ho pot fer qualsevol nen. Però un dia em van portar al Palau a veure el meu pianista de referència, l'Ievgueni Kissin i llavors, quan el vaig veure, vaig pensar ''vull ser com ell''. I des d'aleshores tinc aquesta il·lusió.
Quan comentaves abans que a l'institut, a l'Angeleta Ferrer, et posen les coses fàcils, a què t'estàs referint? Doncs em donen flexibilitat amb els meus temps i, per exemple, quan tinc un concert; com per exemple fa un parell de setmanes, que vaig haver d'anar al País Basc i la setmana abans no vaig anar a classe perquè havia d'estudiar, ho van entendre perfectament. Si falto uns dies no em diuen res i m'ajuden amb el que poden.
Els teus companys coneixen la teva faceta de pianista? Doncs sí. No la coneixen molt, però perquè quan no estudio intento no parlar massa del piano per també desconnectar una mica, que crec que és important. Però sí, coneixen que toco el piano i que em vull dedicar a això.
Quina edat tenies la primera vegada que vas veure o vas tocar un piano? Doncs era molt i molt petit. Amb un parell o tres d'anyets. Nosaltres de tota la vida hem tingut un piano a casa i jo sempre tenia cert interès per apropar-me al piano i tocar. Aleshores, els meus pares em van apuntar a classes de piano, però en cap moment quan vaig començar podria haver pensat que en un futur em voldria dedicar a això.
Creus que per tocar qualsevol instrument calen unes habilitats innates? Una mica sí. Però crec que el gruix del percentatge de l'èxit són les hores d'estudi i la disciplina que tens a l'hora d'estudiar, perquè si deixes d'estudiar o de tocar un dia, ja es nota.
És veritat això que els pianistes acostumen a tenir els dits llargs? Doncs hi ha de tot. Hi ha pianistes que tenen les mans molt grans i hi ha pianistes que tenen les mans petites. Per exemple, l'Alícia de Larrocha tenia unes mans petites i feia meravelles i era increïble. I jo tinc una ma normal, no? Ni molt gran ni molt petita. De moment no m'he trobat amb cap complicació ni amb cap obra amb la qual no m'arribi la mà o alguna cosa així.
Quin tipus de música t'agrada escoltar, a banda de la que interpretes al piano? M'agrada molt investigar. Quan no estic tocant m'agrada escoltar obres, tant les que estic en aquell moment tocant com les que no. M'encanta descobrir obres noves, les històries de les obres... Fora del clàssic escolto molt poca cosa. El meu somni és, evidentment, fer música, ser músic i poder viure sent músic, això és el meu somni.
A casa com ho porten? Per què és clar, tens 15 anys i t'han d'acompanyar quan tens un concert, no? Sí. S'ho combinen el meu pare i la meva mare. Tinc una germana petita que ve quan pot. Però sí que m'ajuden en tot, estic superagraït, no tinc res a dir. Quan em vull presentar a un concurs, per exemple, ells m'acompanyen. És increïble el que fan per mi i ho valoro moltíssim.
Algun altre hobby així que t'atrapi molt, deixant de banda la música i que t'encanti? Doncs m'agrada molt l'esport, soc de l'Espanyol i molt futboler. A la meva família som de l'Espanyol. M'agrada molt el pàdel, també. Vaig a vegades a jugar amb amics o amb la família i quan puc, doncs, quedo amb els amics i vaig aprendre alguna cosa.
DECLARACIONS
Daniel Bartomeu
No tinc massa temps per mi. El meu temps és quan estudio i quan toco. Amb això no necessito temps lliure, és la meva vida. Les tardes, quan toco, és la meva estona preferida.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.