Tura Soler i Narcís Bardalet, a El Siglo, aquest dimarts en la presentació del seu llibre / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
ENTREVISTA A TURA SOLER
Fa 37 anys que us coneixeu. Aquest és el llibre definitiu sobre Narcís Bardalet?Mai de la vida serà l'obra definitiva del Narcís. Han passat 37 anys des que ens van coneixer a l'infern de l'incendi de l'Empordà del 86. Al llibre hi ha desenes de casos. En Narcís sempre sorprèn. Com a prova d'això, el dia de la seva jubilació va agafar el micro i davant de tothom ens revela que havia treballat per al CNI. Tothom amb cara de pòquer, entre ells els dos guàrdies civils que tenia a la taula. Han passat 8 anys des que es va jubilar i us he de dir que encara no li he tret quina feina va fer per al CNI. Era una feina honrada i honesta, no tenia res a veure amb l'espionatge, estava relacionada amb la medicina forense, però mai ho va revelar. Narcís ha donat per fer aquest llibre, però segurament hi hauria molts més casos que potser els anirem desgranant de mica en mica.
Quin ha estat el criteri de selecció entre els milers de casos del doctor per fer el llibre?
El criteri pel boc gros era agafar els temes que cronològicament, seguint la seva carrera, em resultaven més interessants o que tenia ben documentats. D'altres només s'han mencionat de passada... Ha tractat la Maria Àngels Feliu, molts assassins, algun en sèrie... Cadascun d'aquests casos dona per escriure un llibre i jo els he agafat més còmodament. M'ha anat bé per fer el relat i la història del Narcis, que als 7 anys tenia por als morts i mirava sota el llit. I ara és el forense més conegut i mediàtic, que ha fet casos excepcionals com embalsamar Dalí, pero hi ha molts altres que denoten aquesta humanitat que té i que tenen totes les persones que hi ha darrere del metge forense. És gent que atén les víctimes amb molta sensibilitat. Hi ha gent que em diu que si té una mort traumàtica vol que Bardalet li faci l'autòpsia com si fos el forense de capçalera.
Sobretot atrapen els casos lligats al món rural
Potser és perquè són els que tenen més misteri. Penso en el doble crim de Susqueda. El món rural queda més allunyat i les ciutats són un "Gran Germà" en què tot està vigilat cosa que influeix en la investigació policial. A poble sempre queda aquesta aura obscura de misteri com Susqueda, que és un paratge natural magnífic que en canvi guarda molts secrets, com els del Dr Bardalet. Tot i els avenços de la tecnologia, als anys 80 i 90 quedaven un 20% dels crims per resoldre i ara que he fet la llista dels crims pendents per resoldre a Catalunya de l'any passat, que són 73, i un 20% continuen quedant per resoldre tot i els avenços tecnològics de l'ADN.
Com han influït les xarxes en la investigació periodística?
La calma és molt important per a un metge forense i també per a un periodista. Ara, els periodistes volem ser els primers que han penjat en un web la notícia, això és culpa de les xarxes... Les presses són molt males companyes per al periodisme d'investigació. Igual que observar és molt important per a un forense en veure l'escena del crim, els periodistes també necessitem calma i reflexió. Narcís té molt sentit comú i molta calma. Quan ens vam coneixer en mig de l'incendi del 86 a l'Emporda, pensàvem que moriríem i ell tenia calma. Quan apareix i ens veu amb aquella cara de condemnats... Va dir: "No passa res, si el foc ens atrapa anirem a una clapa de foc que estigui cremada". Un cop superada la situació reflexiones i dius "Quina gran veritat i quina logica té aquest home!". Realment el sentit comú: una cosa cremada no es pot tornar a cremar. És un investigador de la mort, pero jo dic que és un filòsof de la vida.
ENTREVISTA A NARCÍS BARDALET
A les golfes de casa encara guarda històries per explicar?Tinc una trajectòria dilatada i he tingut la gran sort de tenir salut. He vist molts morts, molts crims i molts suïcidis. Moltes biografies frustrades de gent que se'n va a mig camí. La mort en una persona jove és una naufragi i per a una persona és arribar a port. Secrets? N'hi ha molts de secrets. La llengua de les persones, aquest òrgan que tenim a la boca és l'únic múscul del cos humà que no es cansa. La llengua mai es fatiga. Però un ha de saber guardar els secrets i quan dic secrets parlo d'una feina molt delicada: la medicina forense. Quan la persona se suïcida de les notes que deixa potser deixa coses compromeses...
La calma és la clau?
Has de tenir un equilibri perquè si et deixes portar pel que veus, per la passió, no anem bé. Has de tenir serenitat. Quan veig un crim d'un nen petit... Si et digués el que penso, t'ho pots imaginar... Però un ha de contenir-se i tenir el cap fred, has de de tenir el cap més fred que el cadàver. Normalment el cadàver té el cap fred, tret de si s'ha cremat en un incendi. Però, l'important és saber observar.
Petites històries són les més colpidores per extreure una lliçó?
Evidentment. Amb els casos que parlem destacaria un, on no hi ha sang i fetge i et fan reflexionar, com un home que tenia Alzheimer i que va estar vivint molts anys i que estava absolutament desconnectat... I casos impactants de crims, n'he vist molts en 40 anys... a 12 crims per anys, multipliqui.
Les sèries i les pel·lícules, amb l'auge del 'true crime', visualitzen ara fidelment la feina del metge forense?
Quan vaig començar la imatge que hi havia del forense és d'un canvi molt gran. Tot ha canviat en 40 anys, fins i tot el tipus d'ulleres! El cos estava absolutament masculinitzat. Era l'home del vestit gris de certa edat, ara hi ha més dones que homes. Feminitzat, com tot a la societat. També es bo, ha estat molt útil això. Quan era cap del forenses a Girona creia que hi havia casos que era millor que portés una dona perquè pot veure coses que un home no pot veure.
Els avenços tecnològics van ser un salt qualitatiu.
En avenços tecnològics hi ha hagut una evolució important. Amb l'ADN pots saber l'autoria d'un delicte de sexualitat o un homicidi o investigar una paternitat. Tot ha variat moltíssim. També les formes de matar. Fa 40 anys, al medi rural la discussió era entre dos pagesos que es fotien dos cops de destral o de martell o un tret amb arma de caça i gaire res més a investigar. Es presentaven a la Guàrdia Civil. Ara hi ha crims sofisticats i mafiosos, abans no hi havia, és el crim per encàrrec, els sicaris amb previ pagament. I amb tota la sang freda et foren un tret amb un silenciador i marxen. Tot ha canviat.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.