Robert Savé (IRTA): 'Tindrem problemes de subministrament d'alimentació si seguim amb el model actual'

Les onades de calor, els fenòmens meteorològics extrems i els períodes sense pluja cada cop més llargs són només alguns dels efectes del canvi climàtic, una problemàtica que cal abordar de manera imminent. 'Han passat prou anys i tenim prou informació per parlar d'emergència climàtica', assegura Robert Savé, investigador emèrit expert en vitivinicultura i canvi climàtic de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). 'El canvi climàtic és una realitat i una emergència que ha d'afrontar la societat actual per tal de garantir un futur' explica Savé en una entrevista a Cugat Mèdia. L'investigador santcugatenc és un dels científics que ha participat en l'informe 'Canvi climàtic i ambiental a la conca mediterrània: situació actual i riscos per al futur' que alerta que a mitjan segle hi haurà una pèrdua del 17% de la producció agrícola europea. 'El nostre sistema alimentari està patint molt i tindrem problemes de subministrament d'alimentació si seguim el model actual', sentencia Savé.

Escolta-ho

(Aquesta entrevista es va publicar el 7 d'octubre de 2022)

Hem de deixar de parlar de canvi climàtic i començar a parlar d'emergència climàtica?
Sí! A finals del 1800 ja hi havia informes on s'explicava que l'increment de consum d'energia fòssil portaria inexorablement canvis en la meteorologia i el clima. Han passat prou anys i tenim prou informació per parlar d'emergència climàtica. Diguem-ho com vulguem, però és una realitat i ens condiciona molt la vida. Si continuem parlant de canvi, fa la sensació que és una cosa que es va produint o que ja vindrà i, per tant, sembla que tinguem temps a reaccionar i malauradament no és així.

Venim d'un estiu amb rècord de temperatures des que tenim registres, d'una sequera extrema al país. Què ha de passar perquè deixem de mirar cap a un altre costat?
Hem d'assumir que el procés afectarà físicament les pròximes generacions. Nosaltres potser patirem algunes restriccions, però no som conscients del que pot viure la pròxima generació.

Com va dir el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) el sistema socioeconòmic que ens ha portat a aquesta situació, no és el que ens en pot treure.

Enguany s'ha presentat l'informe "Canvi climàtic i ambiental a la conca mediterrània: situació actual i riscos per al futur", en el qual l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i investigadors com tu mateix hi heu participat. Quins són els principals riscos als quals ens enfrontem?
A Catalunya, a més de l'informe que acabes d'esmentar, tenim tres informes de canvi climàtic pagats per l'administració. Tenim formació objectiva, fiable i de proximitat. Aquest últim treball ens recorda que som mediterranis tot i que ho hem volgut oblidar. Pensàvem que combatríem el fred i la calor amb energia i que la manca de pluja se supliria amb embassaments o dessalinitzadores. Tot això és altament dependent de l'energia, precisament el que no volem ni podem ampliar.

Tindrem onades de calor cada cop més freqüents. Els més vells diran: "Això ja existia", i és veritat. Tradicionalment, al juliol hi ha hagut entrades d'aire saharià, però ara en tenim contínuament. Fixem-nos en les pluges amb pols del Sàhara, que es produeixen durant tot l'any.

Fa 20 anys a Sant Cugat hi nevava cada hivern o cada dos hiverns. Això ja ha passat a la història. Continuen havent-hi fredorades, recordem la de l'abril d'enguany i la pèrdua de productivitat dels fruiters de la conca del Segrià. A això cal afegir-hi la sequera. El 65% de superfície del país és de secà estricte, no hi ha aigua per poder regar. La primera conseqüència, més enllà del confort ambiental, és que el nostre sistema alimentari està patint molt i tindrem problemes de subministrament d'alimentació seguint el model actual.

Quines conseqüències tindrà la disminució de l'aigua disponible i la pèrdua de biodiversitat en la Mediterrània en l'alimentació?
Els estudis indiquen que a mitjan segle tindrem una pèrdua de productivitat del 17%. Com a societat estem forçant que el 2023 s'apliqui el pacte verd.

Què és el Pacte Verd?
Que la majoria d'agricultura haurà de ser orgànica. Aquesta agricultura té molts avantatges, però també té un inconvenient. És menys productiva que l'agricultura tradicional.

I la població cada cop creix més.
Exacte. Si sumem aquests dos factors, el resultat és un gran problema de subministrament alimentari si seguim amb el model actual. Si entrem en models de major sobrietat, amb models de reaprofitament de productes, continuarem tenint disponibilitat d'aliments.

No hem de pensar només en la línia directa que hi ha entre la producció agrícola i el consum humà, sinó que entremig hi ha el sector ramader que consumeix una gran quantitat de determinats productes per transformar els animals en carn i alimentar-nos. Això ho hem de posar en una balança i replantejar-nos el model que volem.

Per tant, caldrà fer un canvi d'hàbits alimentaris.
Sens dubte! Això no ho dic jo, sinó persones de reconegut prestigi com el catedràtic Abel Mariné del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB).

Hem de menjar productes mediterranis i deixar de costat peixos com el salmó, per exemple. Hem de repensar el nostre costum. El professor diu que "la dieta Mediterrània implica anar a comprar cada dia".

Les migracions provocades per la sequera i la fam seran un altre dels fenòmens que haurem d'afrontar com a societat.
Precisament hi dediquem tot un capítol en l'informe del mediterrani. El 2014, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) va presentar un pòster on ja alertava de les migracions que hi hauria per fam i per set. I continuem mirant cap a un altre costat i cada cop hi ha menys recursos per mantenir la població.

Això ens ha de fer pensar que el nostre model de població canviarà, no només per l'envelliment i pels moviments migratoris dins d'Europa, sinó perquè hi haurà moltes persones que, amb tot el dret del món, exigiran viure amb els mínims de confort que demana la nostra existència, que és poder menjar i beure.

Sabem que ja hem passat el punt d'inflexió per lluitar contra el canvi climàtic, però s'han definit les estratègies per mitigar-ne l'efecte?
Ens trobem davant d'un gran i greu problema. Parlo d'organitzacions públiques que subvencionen i encarreguen aquests informes, però que alhora no prenen les mesures pertinents per lluitar contra aquesta emergència.

Així doncs, quin paper hi juguen les administracions?
Es fan alguns passos. Per exemple, reduir la mobilitat individual. El transport encara és majoritàriament per carretera i el que fan les administracions és limitar els moviments per zones urbanes per evitar la contaminació i l'impacte de carboni. També es fan campanyes de sensibilització per potenciar l'alimentació de proximitat, però arribes a la botiga i trobes productes d'arreu. Continuem fent publicitat de neveres cada vegada més grosses, etc.

Penso que els estats s'han adonat que el problema és el model de societat. Tot i que fer canvis ens portarà dificultats, també ens durà cap a una situació millor. Seguir amb aquesta inèrcia de deixar passar el temps ens aboca al desastre. S'han de prendre decisions.

Quines mesures es poden prendre des de les institucions més properes, com són els ajuntaments? El maig de l'any que ve se celebraran les eleccions municipals, creu que els partits polítics portaran mesures per lluitar contra el canvi climàtic en els seus programes?
Crec que en sentirem a parlar perquè és un mantra, però a vegades es fa d'una manera més cosmètica que no pas de reestructuració. Penso que hi haurà uns partits que en faran més èmfasi que d'altres. Alguns grups polítics reivindicaran el que han fet els darrers anys i per valorar-ho hauríem de comparar com estàvem, com estem i quins beneficis hem tingut.

L'Ajuntament de Sant Cugat va demanar al Consell de Ciutat, del qual formo part, que es treballés en un model de ciutat que ja vam presentar al ple de juliol. La voluntat era trobar un compromís per començar a treballar en polítiques de llarg termini. Els objectius que marcàvem eren clar: sobirania alimentària i disponibilitat d'aigua i d'energia.

Això implica prendre decisions importants i a vegades impopulars, que poden portar enfrontaments amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La gent ha de ser conscient que vivim 100.000 persones en una àrea de secà estricta. Les fotos antigues són de vinya i cereal i amb això no viuen 100.000 persones i menys amb el nivell de vida de Sant Cugat. Per tant, hem de buscar la manera per tenir un nivell sostenible de producció pròpia i quins pactes establim amb els territoris veïns per assegurar-nos l'alimentació.

És evident que la ciutadania, a títol personal, també en som responsables i hem de canviar la manera de moure'ns i consumir, entre d'altres. Què recomana fer a títol personal per mitigar contra el canvi climàtic?
No m'atreviria a fer recomanacions, perquè jo mateix tinc contradiccions. Però penso que cal avançar en la via de la sobrietat, el decreixement. Això vol dir que no cal viatjar a l'altra punta del món per veure una posta de sol meravellosa, vol dir que puc menjar un sopar meravellós amb un vi de proximitat i unes bones sardines a la brasa i així un llarg etcètera.